Les excursions que organitza el Grup de la Dona de Solivella, a més de proporcionar un dia per conviure plegades i passar-ho el millor possible, tenen sempre un marcat caire cultural, i és aquesta part la que completa el nom del seu grup: Grup Cultural de la Dona de Solivella.

Aquest any la seva excursió les ha portat a Barcelona on han pogut visitar l’obra més emblemàtica d'Antoni Gaudí, la Sagrada Família, el laberint d'Horta i l'observatori Fabra, que és precisament per on han començat la jornada.

L'origen de l'observatori Fabra cal buscar-el al 1894, quan la Real Academia de Artes y Ciencias de Barcelona entregà a la Diputació de Barcelona un projecte dirigit pel reputat meteoròleg Eduard Fontserè i Riba, per a construir un observatori astronòmic, meteorològic i sísmic en el Tibidabo. La Diputació no ho va acceptar, però la llavor ja estava plantada.

El 1900, el marquès d'Alella, Camil Fabra i Puig, industrial i mecenes, va donar molts diners (al voltant del 80% del pressupost) per a desencallar la situació i fer realitat el projecte. Una gran placa al peu de la muntura del gran telescopi ens recorda avui aquest fet.

Al 1902 comencen les obres i Josep Comas Solà rep l’encàrrec d’esmenar el projecte original i dirigir les obres. L'edifici és obra de l’arquitecte Domènec Estapé i la seva construcció va durar dos anys (1902-1904). Al 1904 Comas Solà fou nomenat el seu primer director.

Aquest fet va iniciar una forta enemistat entre Fontserè i Comas que va durar fins a la mort de Comas Solà (1937). A l'any 1912 l'Acadèmia de Ciències va proposar la direcció compartida de l'observatori, amb Comas Solà en la part astronòmica i Fontserè en la meteorològica. 

Inaugurat el 7 d'abril de 1904, amb la presència del rei Alfons XIII i diverses autoritats, l'observatori ha estat des de llavors un referent per a Barcelona, en el seu perfil de Collserola i com a símbol científic per a la ciutat. 

Situat a la vessant sud-est de la serra de Collserola, just una mica mes avall del Tibidabo, domina tota la plana del Barcelonès, el delta del Llobregat i part del Maresme. 

A l'esplanada de l'entrada hi trobem diferents aparells meteorològics entre els que cal destacar el pruviògraf d'intensitats inventat pel Dr. Ramon Jardí, aparell que no només permet mesurar la quantitat de pluja caiguda si no la seva intensitat. 

Entre els seus aparells astronòmics podem destacar:

Cercle meridià de la marca Mailhat de 200 mm d'obertura. 

Aquests aparells estan orientats segons l'eix nord-sud (meridià) i s'utilitzaven per a determinar en quin instant travessen el meridià estels de posició coneguda. Així es podia determinar l'hora exacta del lloc.