La millor biografia 

Sens dubte la millor biografia que s'ha escrit sobre en Josep Maria Sans i Travé, és la que ha fet el prestigiós filòleg i activista català Jordi Manent.

Ha fet un extraordinari treball d'investigació, on no s'ha deixat absolutament res de la vida d'en Josep Maria.

Aquest gran treball s'ha publicat al diari Punt/Avui d'ahir 22 de juny i el podeu llegir integrament a través del següent link:

  La millor biografia  

La seva autobiografia:

Així es com es es definia a ell mateix. només amagant una sola cosa, la seva edat real, doncs mai li va agradar dir-la:s

En aquests darreres anys sovint algun convilatà m’aturava pel carrer i encuriosit em preguntava: “Es diu que ja t’has jubilat. És veritat?” Jo sempre responia: “No, encara no, sinó que estic en actiu”. Si algú em reitera la pregunta avui, la meva resposta serà afirmativa: “Si, ja m’han jubilat. El dia 23 d’abril vaig fer els anys i el dia següent em van jubilar”. I utilitzaria l’expressió “em varen jubilar” perquè si hagués estat per mi continuaria treballant en el mateix lloc perquè em sento amb prou salut, prou energies i suficient il·lusió per exercir encara per més temps la responsabilitat que em varen encomanar.

             Al llarg gairebé de trenta-cinc anys he servit com a funcionari a l’administració de la Generalitat, i sempre en llocs de comandament, amb un període previ de dedicació a la docència universitària, a la UB des de 1971 a 1980. Vaig impartir les assignatures d’Història Medieval d’Espanya, Història de la Corona d’Aragó, Paleografia i Diplomàtica i Interpretació i crítica de Textos Medievals. Primer a la ciutat de Barcelona i a partir de 1974 a la Delegació de Tarragona. Vaig compaginar les tasques docents universitàries amb la direcció tècnica, a partir de 1974, de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, del qual en sóc “arxiver honorari” a partir de 1985, amb motiu de la meva renúncia.

 En l’etapa al servei de la Generalitat vaig exercir primer com a cap del Servei d’Arxius del Departament de Cultura des de l’octubre de 1980 fins al novembre de 1992. Va ser aquesta una etapa especialment emocionant. Amb el conseller Max Cahner al davant –qui va sol·licitar el meu compromís per a fixar i dirigir la política arxivística del  Departament de Cultura que dirigia- i amb la col·laboració dels especialistes en cada àmbit cultural varem posar les bases dels diversos aspectes de l’actuació en aquest sentit del país. Partíem de zero –n’erem ben conscients- perquè la llarga etapa del franquisme havia anorreat el poc que s’havia fet en períodes democràtics anteriors, reduint pràcticament a zero els petits avenços en el camp de la Cultura. Varem treballar tots amb entusiasme i il·lusió i en pocs anys varem aconseguir estructurar el país. En el meu camp específic dels arxius assolirem aquestes quatre fites: primer, la creació d’un òrgan administratiu que es responsabilitzés de fixar i desenvolupar una determinada política arxivística;  segona,  la creació, també, d’un arxiu nacional, amb l’objectiu d’aplegar al seu moment, d’acord amb la corresponent reglamentació, la documentació generada per l’acció política i administrativa de la Generalitat. Així mateix, però, en el decret de creació d’aquesta institució, se li assignava la responsabilitat de salvar i conservar aquella documentació en mans de particulars que fos rellevant per a la història de Catalunya i facilitar-ne l’accés als investigadors i estudiosos. La tercera fita se cenyí a la creació d’una xarxa d’arxius desplegats pel territori, integrada pels arxius de capital de comarca –l’arxiu comarcal- i pels dels pobles i viles que hi volguessin  adherir els seus centres arxivístics en el cas de mantenir la gestió de la pròpia documentació. En aquest sentit, la nostra voluntat se circumscrivia a disposar en tot el territori de Catalunya d’organismes administratius i de centres que tinguessin cura de la documentació de la pròpia circumscripció. Avui, al cap de gairebé trenta-cinc anys de la creació del Servei d’Arxius que va impulsar l’esmentat projecte, s’han construït ja a totes les comarques els corresponents arxius de manera que de tota la documentació del nostre territori n’està garantida la seva salvació, la seva organització i el seu abast al servei de la pròpia administració i dels investigadors.

 La segona etapa professional l’he exercit com a director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’institució  cabdal arxivística del nostre país. Nomenat interinament per al càrrec el desembre de 1992, vaig guanyar el concurs per a dirigir-lo el mes de març de l’any següent. Una de les primeres tasques amb què em vaig trobar se cenyí a tirar endavant les obres de la nova seu al municipi de Sant Cugat. En aquells moments el nostre arxiu ocupava un edifici de l’Eixample, al carrer Villarroel, cantonada Consell de Cent, que era del tot insuficient per encabir la documentació que hom preveia aplegar en pocs anys de funcionament. Les obres de les noves instal·lacions fora de Barcelona s’acabaren a començaments de 1995 i, després del trasllat de la documentació a la nova seu –sense que s’interrompís un sol dia el servei als investigadors i usuaris- foren inaugurades pel president Jordi Pujol el 23 d’abril de 1995, ara ha fet precisament vint anys.

 Durant aquest llarg període de temps, la meva dedicació gairebé exclusiva –llevat dels cinc cursos que vaig impartir l’assignatura d’Història Medieval Universal i d’Espanya a la Universitat Internacional de Catalunya, de la qual en servo un gratíssim record- ha estat a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Em fou encomanada aquesta institució poc temps després que hagués inciiat la seva singladura, havent ja superat uns inicis olt difícils perquè quan es va crear a final de 1980, si bé disposava d’un director en la persona del Dr. Casimir Martí, i d’una secretària,no tenia ni seu ni tampoc cap fons específic per guardar. Al cap, però de dotze anys, la realitat de l’Arxiu Nacional havia canviat radicalment en positiu:  disposava d’una seu provisional, s’havia ampliat la plantilla de personal amb la contractació d’arxivers i administratiu; així mateix, persones físiques i jurídiques havien palesat la seva confiança en aquesta nova institució creada per la Generalitat oferint-li els seus arxius i documents per ser-hi conservats.

 A banda la immensa tasca desenvolupada per la direcció i els arxivers del centre per convèncer i aplegar nova documentació –amb un resultat realment espectacular-  en les tasques de salvament d’arxius i el seu dipòsit o donació al centre nacional col·laboraren diverses persones interessades en evitar la possible pèrdua de patrimoni arxivístic. Se que no seré just en l’enumeració d’aquests importants col·laboradors perquè me’n deixaré molts, piotser els que més contribuïren en el salvament documental, però em plau assenyalar els noms del Dr. Jordi Nadal, pel que fa als arxius d’empreses, juntament amb els amics ja traspassats Botinyà i Riverola;  Josep Benet i Albert Manent pel que fa a arxius personals, especialment de polítics que havien patit l’exili; Armand de Fluvià i el baró de l’Albi carles Montoliu, com els artífexs del dipòsit de fons de cases nobiliàries catalanes al centre. No puc deixar d’esmentar, finalment, el suport de l’advocat i historiador Josep Cruanyes per a la recuperació dels fons fotogràfics, que avui, amb els tres milions i mig d’imatges, el centre és capdavanter en la salvació i tractament d’un grup important de fot`grafs catalans, siguin professionals –com ara els Branguli,  Gabriel Casas, Josep Maria Sagarra, Ignasi Marroyo, etc.- o simplement afeccionats però de gran nivell artístic o de registre costumista –entre els quals cal esmentar Agustí Duran i Sanpere, Joaquim Gomis -.

 La nova seu de l’Arxiu Nacional a Sant Cugat i la dotació de nous mitjans i d’una plantilla suficient possibilitaren a partir de 1995 el desenvolupament de les enormes potencialitats del centre arxivístic cabdal del país. A banda d’aplegar – d’acord amb la normativa fixada per a la documentació de la’dministració pròpia de la Generalitat- la documentació que regularment li transfereixen els departaments i empreses afectats, el centre ha desplegar una actuació especial en aquests cinc àmbits: arxius d’empreses, d’associacions, partits polítics i sindicats, col·legis professionals,  familiars i patrimonials –entre els quals els de la noblesa-, de personalitats polítiques i culturals del país i fotogràfics.

 La documentació d’origen privat aplegada i tractada durant aquests darrers vint anys a Sant Cugat és realment impressionant de manera que ha situat el nostre centre al capdavant i a molta distància dels altres arxius públics existents al país i a l’Estat. Amb unes breus dades estadístiques que donaré tot seguit n’hi ha prou per calibrar la tasca realitzada i la presència de l’arxiu a la societat catalana.

 La nova seu a Sant Cugat ha permès, d’altra banda,  una política important de difusió a la societat dels continguts del nostre arxiu, començant  pels estudiants de secundària i batxillerat –a través sobretot del Servei Didàctic-, i a través  d’exposicions, siguin amb documentació textual, de cartells o de fotografia, que després de la seva inauguració en el centre, han estat itinerades a les diverses poblacions del nostre territori, de l’Estat espanyol, d’Europa i fins i tot d’Amèrica. Destacaria per l’interès despertat les dels fotògrafs Brangulí i Gabriel Casas, dels cartells de la República,  la Setmana Tràgica,  del 70è aniversari de l’inici de la guerra civil, de la commemoració del Tricentenari  de l’11 de setembre de 1714, entre d’altres.

 Quan el 23 d’abril de 1995 vaig tenir l’honor de pronunciar el discurs inaugural, vaig assenyalar entre altres punts de la meva al·locució, que era la voluntat del director del centre servir òbviament a la Generalitat que l’havia creat per aplegar la seva pròpia documentació, però també a la societat més propera, és a dir, la gent i el poble de Sant Cugat. Aquell compromís moral públic l’he complert a bastament, sigui amb la prioritat de les exposicions, amb els cicles de conferències i altres activitats del centre destinades als nostres conciutadans. I així mateix, l’he complert també acollint les associacions culturals que ho han volgut –com ara els “Amics de la Unesco de Sant Cugat-Vadoreix, les “Aules de la Gent Gran”, la “Societat de Genealogia” o el “Centre d’estudis de Valldoreix”- perquè poguessin utilitzar les nostres instal·lacions per al desenvolupament de les seves pròpies activitats. I, finalment, l’he compelrt també en assignar una part dels punts de consulta als estudiants universitaris santcugatens com a sala d’estudi on amb total recolliment puguin preparar els seus exàmens o poder estudiar amb un major grau de concentració.

 Del resultat d’aquest compromís n’estic profundament feliç perquè l’actuació ha ajudat a canviar la idea i l’imatge tradicionals dels arxius, cenyida centres tancats, sagraris de la història escrita,  catedrals del silenci i l’aïllament, per la d’institucions obertes i al servei de la societats, amb activitats culturals constants, per tal que es coneguin més i millor el que són i el que fan.

 Tot i que la tasca de direcció m’ha ocupat gairebé tot el temps, m’ha permès, d’altra banda,  dedicar energies a tirar endavant i acabar un dels projectes nacionals que des de feia anys em rodova pel cap: l’edició dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya, des de 1411 fins a 1714.

 Des de la meva època d’estudiant, quan em passava hores investigant els riquíssim fons de l’Arxiu Reial de Barcelona, on hi estava dipositada la documentació de la Generalitat de Catalunya en la seva època medieval i moderna, no entenia com la institució cabdal de Catalunya no disposés de l’edició d’aquesta font tan rellevant i extraordinària per conèixer amb detall el seu propi i llarg procés històric, i encara ho entenia menys quan l’ajuntament de Barcelona havia acomplert l’edició de la seva pròpia crònica –l’ anomenat Manual de novells ardits  l’any 1975, sota la direcció del prof. Pere Voltes,  per bé que s’havia iniciat l’edició ja a final del segle XIX, concretament el 1892, dirigit inicialment per Frederic Schwartz i Francesc Carreras i Candi. La raó era molt senzilla: l’ajuntament havia tingut continuïtat històrica, per bé que havia canviat el nom i molt aspectes del règim municipal original, mentre la Generalitat havia estat suprimida  sense ser substituïda per cap altra institució semblant. El primer havia conservat un cert poder administratiu i polític, mentre que la segona era inexistent.

 Amb el primer volum a les mans, vaig estar tres anys donant voltes pels diversos despatxos i oficines de les diverses conselleries de la  Generalitat més o menys implicades en el possible projecte d’edició. A totes les portes on vaig adreçar-me em respongueren el mateix: El tema era molt interessant, però no hi havia disponibilitat econòmica. Finalment, però, i després de moltes propostes denegades vaig trobar la persona adequada en el secretari general de la presidència,  en Joaquim Pujol Figa, qui va calibrar positivament l’interès de la proposta i la va fer assumir pel servei de publicacions de presidència. Entre 1994 i el 2007 varen sortir a la llum els 10 volums d’aquest dietaris, amb més de 50.000 pàgines en format foli i de tretze anys de feina de diversos transcriptors i historiadors, la font més important per al coneixement de la nostra institució nacional entre els anys 1411 i 1714. El 6 de març de 2008, durant el govern del “tripartit”, es presentà en un acte solemne a la “sala de les columnes”  del Palau de la Generalitat, presidit pel president José Montilla el darrer volum que cloïa la col·lecció. En els dies anteriors quan es preparava l’acte contactà amb mi el cap del gabinet del president, en Jordi Menèndez, qui em va manifestar que, malgrat ser-ne jo el director de l’obra, no hi podria parlar perquè l’estructura de l’acte no ho permetia. En lloc meu va intervenir en la presentació del darrer volum la secretària de presidència, la vallenca Laia Bonet. La seva intervenció és consultable en el blog que com a política del PSC té l’esmentada senyora. Pel contingut del escrit enregistrat, de ben segur, tal com penso jo,  que no s’ha llegit mai ni una de les pàgines dels dietaris i probablement en prou feines els deu haver tocat. És un greuge que com a director de l’obra no l’oblidaré mai el gest de suplantació de l’esmentada política, absolutament injust i inusitat.

 Durant vuit mesos vaig suspendre la meva dedicació a l’arxiu en ser nomenat el maig de 2003 Director General del Patrimoni Cultural. Era al final de la darrera legislatura del president Pujol, mentre era conseller de Cultura en Jordi Vilajoana i Rovira. Vaig exercir aquesta responsabilitat política fins el mes de gener del 2004, en què el primer govern del “tripartit” em va cessar, reincorporant-me a la direcció de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

 Una de les disposicions que més recordo de l’etapa de l’exercici de director general va ser la que afectava als protocols notarials dipositats als arxius de circumscripció “provincial”.  Des de feia anys érem conscients de l’anomalia que presentava el fet que molts protocols de comarques havien estat concentrats als arxius “provincials”, d’acord amb la normativa dictada per la República l’any 1931 i materialitzada principalment a la dècada dels anys quarantes. Calia retornar-los al lloc on s’havien originat i per aquest motiu vaig signar una resolució per la qual es manava que en aquelles comarques que es disposés d’un arxiu comarcal que s’hi transferissin els protocols històrics que es trobaven dipositats als arxius “provincials”. En base d’aquesta disposició alguns arxius comarcals recuperaren els protocols, com ara és el cas de Montblanc que s’afeinà a dur a terme la possibilitat que li oferia la norma legal.

 Malgrat la meva dedicació gairebé en exclusiva a la direcció de l’Arxiu Nacional de Catalunya, he pogut també, aprofitant sobre tot la tranquil·litat que disposava a Solivella els caps de setmana, elaborar diversos llibres sobre els templers i el monestir de Vallbona, així com també confeccionar ponències –que he presentat a congressos nacionals i de l’estranger- i preparar conferències que he donat arreu dels país.

 Alguns bons amics m’han preguntat en assabentar-se de la meva jubilació en què ocuparé ara el meu temps, atesa la meva activitat constant en aquests anys en actiu professionalment. A tots els he respost que continuaré fent tasques culturals al servei de la gent del meu país i també dedicaré una part del meu temps a la recerca històrica amb tranquil·litat fins que Déu em conservi la vida i una salut suficient. Tinc diversos treballs començats, alguns relatius al meu poble, Solivella, que voldria oferir als meus veïns perquè coneguin millor el procés històric que ha seguit el nostre poble, i d’altres sobre els ordes militars. De temps a ben segur que, com ha estat sempre, no me’n sobrarà, ben al contrari, encara me’n mancarà per la gran quantitat de projectes que voldria acabar.

 Res mes vull afegir en aquest comiat professional  de la direcció de l’Arxiu Nacional de Catalunya, llevat que consti el meu agraïment als polítics que varen confiar en mi per l’encàrrec que en el seu moment em feren i pel respecte i afecte que sempre al llarg dels darrers vint-i-tres anys han palesat a la meva persona, des del conseller Max Cahner, qui em va oferir la possibilitat d’integrar-me al seu equip l’any 1980, fins a l’actual conseller de Cultura, en Ferran Mascarell, pel seu suport constant i amistat. Aquest agraïment el faig també extensiu a totes aquelles persones i institucions que ens han fet confiança dipositant o cedint els seus arxius a la nostra institució nacional.

 Solivella, 9 de maig de 2015

 Descansa en Pau Josep Maria 

Avui ens ha deixat el que per mi va ser sempre un molt bon amic.

Un amic crec que de tothom de Solivella, poble on va nèixer i on reposarà el seu cos.

Un home que va fer molt per Solivella i pels solivellencs, tant a nivell personal com en les llibres que va escrire, de Solivella i del Tallat.  La seva última obra publicada va ser la dels Fets de Solivella, 1936_1939. Per aquests i per molts altres motius, va ser nomenat fill il·lustre de Solivella

Aquest és un breu resum del seu llarg curriculum:

 Fou un historiador i arxiver català. Va ser el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya des de 1992 fins al 2015.

Llicenciat en història medieval, fou professor de la Universitat de Barcelona entre 1972 i 1980. També va ser Director tècnic de l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (1973-80). Des del 1982, va dirigir el Servei de publicacions de la Fundació Noguera. Fou el Cap del Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya entre 1980 i 1992, i des del 1992, director de l'Arxiu Nacional de Catalunya. El 2003 fou nomenat director de Patrimoni Cultural de la Generalitat.

Acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (discurs d'ingrés realitzar el 19 de desembre de 2006) i de la Reial Acadèmia de Doctors (discurs d'ingrés realitzat el 12 de gener de 2008), va dirigir, com a redactor en cap, la revista Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols (els volums IV i XII, de 1974 i 1984, respectivament) i la Miscel·lània d'Estudis Solivellencs. Fou membre del Consell de redacció de la Revista de Catalunya, del Consell Editorial del Diari de Sant Cugat, del Comitè d'Edició de Textos Jurídics Catalans i del Patronat dels castells de Miravet, Ciutadilla i Maldà

No l'oblidarem amic Josep Maria

 L'Ajuntament al Parlament 

L'alcaldessa Rosa Maria Salvadó, i els regidors Esther Pollina i Anton M. Tarragó, van ser convidats, ahir dia 11, per anar al Parlament de Catalunya, en una recepció en la que va fer sonar el seu violí el virtuós mestre Jordi Savall.

En acabar l'acte es van fer aquesta fotografia amb el president Jordi Turull.

 Prou botellot 

L'Ajuntament de Solivella aprova definitivament l'ordenança contra el botellot.

S'hauran acabat aquelles nits de crits i sorolls i aquell aspecte brut en que deixaven els carrers.  I el más important, s'haurà acabat amb la beguda d'alcohol als menors d'edat, doncs no tots els que en consumien eren majors d'edat.

Aquesta normativa s'ha aprovat el passat 24 de novembre en un Ple Municipal,  i ha quedat definitivament aprovada en no haver-se presentat cap al·legació en contra passat el període reglamentari.

Les multes que poden rebre els que incompleixin aquesta ordenança seran de 3.000 euros.

Esperem passar un mes d'agost més tranquil que aquests darrers anys, on el consum de begudes alcohòliques als carrers havien causat moltes molèsties.

 Sant Isidre 2026 

La Festa de Primavera d'enguany ha tingut com a pubilles, les segïents noies:

Pubilla infantil: ONA VIDAL MONTSENY

Hereu infantil: BIEL  VIVES RODRÍGUEZ

Pubilla Major: MAR LISART CASTRO

Dames d'Honor: NURIA CORBELLA BELLÉS i SARA JORDANA CENDRA

En podreu veuere unes quantes fotosgrafies de Gemma Castro, Ignasi Corbell i Josep Ignasi Tarragó, en aqeus link:

 Sant Isidre 2026 

 Solivella a TV2

El telenotícies comarques de TV3, d'avui 16 de maig, ha parlat de la possibilitat del desviament de la C-14 per fora de la població. Però aquest és un tema que ja es va debatre en altres ocasions i que es va desestimar. Esperem que aquesta vegada les gestions arribin a bon port. dponcs s'evitaria el perill d'aquells cotxes i sobretot dels camions que sobrepassen la velocitat permesa.

 Diari de Tarragona

El Diari de Tarragona, amb data 9 de maig, parla dels pobles on  el paissatge, la pedra i el silenci formen part del seu encant.

Entre altres pobles d'aquesta demarcació parla de Solivella.

Ho podeu llegir en aquest link:

  Diari de Tarragona  

 Enhorabona!!

Enhorabona per aquesta merescuda distinció al Grup Cultural de la Dona, doncs ahir, dia 21 d'abril van rebre la preuada Creu de Sant Jordi al Museu Nacional d'Art de Catalunya. I de mans del president de la Generalitat, M. H. Salvador Illa, la presidenta del Grup Cultural, Sra. Ester Anglès va rebre la Creu.

Molt poques entitats poden lluir aquest merescut premi, per tant, una vegada més cal felicitar al Grup Cultural per aquesta distinció.

 Grup Cultural de la Dona

El Grup està a punt de rebre la més preuada distinció que atorga la Generalitat de Catalunya: La Creu de Sant Jordi.

L'Ester Anglès ens fa arribar el següent escrit:

 Torna l'estelada

Després de que aquells joves brètols i probablemnt de Vox, tiressin per terra l'estelada del coster, i arrenquèssin fins i tot el pal de ferro, perfectament clavat amb roques i ciment, ara torna a estar al seu lloc, pero molt més ben vigilada. amb noves tecnologies.

Aquí en podeu veure tres fotografies, dues de les quals fetes amb el dron d'aquells que, des de fa 14 anys, cuident que l'estelada onegi dalt del coster.

 Diumenge de Rams 

Un any més s'ha celebrat aquesta festa que conmemora l'entrada de Jesús a Jerusalem, i que actualmente està, bàsicament, dedicada als més menuts, que són els que porten les palmes i els palmons.

Però d'uns anys cap aquí les palmes i palmons es van reduint en número. Aquest 2025 només n'hi havien 13 a la plaça major.

Aquí en podem veure unes quantes fotografies.

 Diumenge de Rams 

Un any més s'ha celebrat aquesta festa que conmemora l'entrada de Jesús a Jerusalem, i que actualmente està, bàsicament, dedicada als més menuts, que són els que porten les palmes i els palmons.

Però d'uns anys cap aquí les palmes i palmons es van reduint en número. Aquest 2025 només n'hi havien 13 a la plaça major.

Aquí en podem veure unes quantes fotografies.

 La Societat 

Finalment tornarà a obrir  la sala del café de la Societat, després de uns quants anys tancada, degut a aquella mala gestió del seu antic cafeter, el qual encara ha quedat a deure un grapat d'euros a l'Ajuntament.

Pero si aquests passats estius tothom estava contentíssim dels que portaven el bar de la piscina, seran precisament ells els que obriran el café de la Societat.

Des d'aquest web se'ls desitja la millor sort i bona gestió portant aquest café que ha de ser el lloc de retrobament dels solivellencs i solivellenques, fent gairebé la mateixa funció que ens va fer l'antic café del Sindicat.

 Inauguració de la llera de la Font del Lleó 

Una important obra de la que ja s'havia parlat en aquest web incloent-hi fotografies, ha estat inagurada oficialment, el passat 22 de març. A l'acte hi van assistir la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, el`president del Consell Comarcal Joan Canela i l'alcaldessa de Solivella, Rosa Maria Salvadó.

Aquesta obra, com ja s'havia dit en aquest wem suposa una millora per la seguretat, ja que abans, en cas de pluja forta l'aigua baixava per la carretera.

A les fotogradies podem veure les personalitats anomenades i l'acte en si a la plaça 1 d'octubre

 Més seguretat 

Dintre de molt poc començaran les obres que donaran més seguretat a aquest vial que travessa Solivella de llarg a llarg, la carretera C-14, per on veiem baixar cotxes i camions a unes velocitats que, davant d'una persona que estigui travessant, no tindrien temps de frenar.

També s'ampliarà la vorera que va de la Cooperativa al restaurant Paulet, així com també s'eliminaran les barreres arquitectòniques i l'adaptació dels passos de les persones amb mobilitat reduïda.

Però la millora més important, pel que fa a la seguretat a la carretera, serà l'instal·lació de quatre semàfors, dos de convencionals i dos de control de velocitat, incloent-hi sistemes amb senyals acústics, per persones amb visibilitat reduïda.

El cost total serà de 196.000 euros, dels quals 150.000 els finança el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya i 50.000 la Diputació

 Del diari Ara 

Josep Espinach Solanes és el fill gran d’una parella de pagesos de Solivella, a la Conca de Barberà. La família conrea ametllers, olivers i, sobretot, vinya i cereal. I a ell li agrada fer de tot, però el que més l’atrau és el tractor. El pare té heretat el patrimoni familiar; la mare, Carme Solanes, s’hi ha afegit recentment. Ella és originària de Cabra del Camp i té molta experiència en les tasques ramaderes. El matrimoni forma ara un bon tàndem. I aquesta situació ha propiciat que el seu fill Josep mostri un desig precoç per donar-hi continuïtat. Aquesta precocitat ve explicada per un entorn que viu la pagesia amb tots els seus sentits. “El Josep ha estat en contacte amb la terra des d’abans de néixer, perquè estant embarassada anava a veremar”, recorda la mare. I un cop nascut el Josep, la família sempre se l’ha emportat a tot arreu, des del corral a les finques. Aquesta relació continuada, de dilluns a diumenge, ha marcat tota la seva infància. “Des que és ben petit, sempre ha preferit jugar al tros que no pas al parc”, diu la Carme, amb un gest de complicitat del seu fill, que ho confirma amb el cap. De fet, fins i tot han iniciat petites disputes familiars quan el jove Josep prefereix treballar al camp que anar a l’escola.

Els pares comprenen que encara és molt aviat i, tot i que admeten que és un sector complicat, no s’hi oposaran si finalment s’hi acaba decidint. Reconeixen que el Josep és plenament conscient de totes les adversitats. “Sap el que és –reconeix la Carme–, i el que no farem serà tallar-li les ales i negar-nos que s’hi fiqui”. “Però el que sí que volem és que es formi, que abans d’anar al tros vagi a estudiar”, avisa la mare.

Passió inusual

El Josep practica la pagesia cada dia durant les vacances d’estiu. La resta de l’any, mira de compaginar-ho amb l’horari lectiu i les activitats extraescolars. “No em fan por la pluja ni el fred”, assegura convençut. Hi ha hagut dies que s’ha llevat a les sis del matí per ajudar els pares en moments de màxima activitat. “És molt responsable”, descriu satisfeta la seva mare.

Ni tan sols l’atemoreixen els problemes que arrossega el sector. “Quan sigui gran, seré jo qui porti les terres”, promet. La família viu aquesta vocació amb orgull, però amb precaució. Saben del cert que l’activitat agrària està en una constant crisi. “Avui en dia has de treballar molt i gestionar moltes terres per acabar tenint una vida sense luxes”, avisa la Carme. La pagesia és com una ruleta. “No saps mai què et passarà”, vaticina. En qualsevol cas, el nen no s’arronsa. El Josep té una germana que tot just complirà dos anys el pròxim mes d’abril. “Encara és molt aviat per saber per què es decantarà ella”, reconeixen.

“La passió que veig en el nostre fill no és usual en companys de la seva edat, és un cas molt especial”, descriu la Carme. El fet que tant la mare com el pare del Josep siguin pagesos afavoreix aquesta excepcionalitat. Quan surten al camp, el jove sempre fa preguntes i mostra un interès constant per la feina del camp. “Sap perfectament la diferència entre producció ecològica i convencional”, posa com a exemple la mare.

Com molts nens de la seva edat, el Josep practica esport. Tot i això, ell insisteix que, primer de tot, de gran serà pagès. I, si s’escau, també futbolista.

 Carnaval 2026 

Ja podem veure a la nostra canalla i al jovent amb les disfresses d'aquest dia que comença amb el dijous llarder, una setmana abans del dimecres de cendra, i que deixa enrere la disbauxa i marca l'inici de la Quaresma.

Del Carnesoltes d'enguany en podem veure unes quantes fotografies, gràcies, una vegada més, a la col·laboració de la Susanna Español.

Gràcies Susanna!

  Festes de Carnaval  

 Altra vegada???? 

Doncs si, una vegada més una colla de brètols. han fet desaparèixer l'estelada del coster. I aquesta vegada en plural doncs per pujar i serrar el màstil de ferro ho han hagut de fer entre varis i pujant amb un 4x4 provistos de bones eines.

Aquesta demostració d'un odi tan gran i tan profund, potser els hi ve des que van descobrir a que es decidava la seva mare, aquell ofici més antic del món.

Caldria que vagin a un bon psiquiatre  i verue si els pot curar.

 Pluja 

El passat dissabte, dia 17, i en poques hores i de manera forta i continuada Solivella ha rebut 68 litres d'aigua. Sortosament no ha fet mal, doncs ha estat molt ben caiguda.

Per sort s'havien fet unes molt importants obres a la rasa i això va impedir que l'aigua baixes per la carretera com altres vegades.

En les fotografies podem veure aquesta rasa com baixava i uns quants trossos inundats.

Avui dia 20 segueix plovent força a Solivella. En total en aquests moments podríem parlar de 80 litres caiguts.

.

Dues fotografies de Josep Ramon Corbella

la primera del tros de ca la Masia

i la segona de cal Ferrer

 Nevada 2006 

Els Reis Mags d'Orient ens vanm portar, el dia de la seva arribada a Solivella una molt bonica nevada, que per un parell de dies va adornar els nostres paisatges i carrers.

Gràcies a la sempre molt valuosa col·laboració d'uns quants solivellencs/ques, ara podem tornar a veure aquells preciósos dies de l'arraibada dels Reis a la nostra vila.

 Problemes web 

Degut a problemes personals aquest web ha estat dues setmanes sense actualitzar-se. Disculpeu les possibles molèsties.

 Programa de Nadal 

Aquest és el programa de les festes de Nadal:

 Salvats per un miracle? 

El diari de Tarragona, d'ahir 15 de desembre, ens parla d'un  possible accidente greu que van tenir un matrimoni de jubilats de Solivella, del que es van poder salvar per poquíssims centímetres d'un camió que adelantava amb molta velocitat sense importar-li que hi hagués línia contínua.

Si voleu llegir l'atraicle complert u veure el video d'aquest brutal adelantament ho podeu fer a travé d'aquest link:

  El adelantamiento 'viral' de un camión que casi causa un grave choque en Tarragona 

 Una altra vegada??? 

Altra vegada? Un cop més s'ha arrencat l'estaleda del coster de les forques. Sembla ser que aquesta vegada van ser un grup de joves, doncs els van veure a la nit amb la llum dels focos del cotxe amb el que hi van anar.

Si es tracta d'una gamberrada de jovent, fins a cert punt es podria entendre, doncs tots hem estat joves i hem fet alguna trastada.

Però si es tracta d'un motiu ideològic, el tema és molt més greu. Fa fins i tot por pernsar que hi hagi gent jova que tingui aquests tipus d'idees ratllant el nazisme.

Esperem doncs que es tracti d'una simple gamberrada, de lo contrari seria qüestió de seguir-ho de prop.

 Nomenament d'Acadèmica 

Una molt gran notícia per Solivella ha estat el nomenament de la Doctora Marta Español Fabregat (ca l'Esquerrer) com a Acadèmica de la Reial Acadèmia de Farmaceutics el passat dia 12 de novembre a les 18:30.

Aquest nomenament va tenir lloc al Centre d'Estudis Catalans, que és l'acadèmia catalana de les ciencies i humanitats, situat a l'antiga Casa de Convalescència, un antic edifici del segle XVII, que forma part de l'antic hospital de la Santa Creu, que també comparteixen  l'actual Biblioteca de Catalunya i la Reial Academia de Medicina.

És realment un orgull per tots els solivellencs aquest nomenament. doncs, a més, es tracta de la primera dona acadèmica de Solivella. A l'acte hi va assistir també l'altre acadèmic que tenim a Solivella, el Dr. Josep Maria Sans i Travé.

En la fotografia la podem veure fent el seu discurs d'investidura: "Regulació dels medicaments a Europa, present i futur"

 Celebració de noces d'or 

El matrimoni Tarragó-Castro, ha celebrat els seus 50 anys de fidel amor.

Tal com diu el mateix Eduard, "cinquanta anys veient el temps passar, entre riures, sopars i uns quants balls. La Maria Teresa amb el dau a la mà i l'Eduard cantant "gooool" al sofà". "Cinquanta anys i encara brilla el sol, Eduard i Maria Teresa sou el nostre Rock n'roll. Amb familia i records, que sonin les rialles, que mai s'acabi el joc!"

El dia de la celebració l'alcadessa va fer uns quants pregons per tal que tothom s'assabentés de la joia que sentien. Ella mateixa. convidada, va anar a cal Mateu, lloc on , amb la familia es va celebrar l'event.

Cinquanta anys separen aquestes dues fotografies:

 Salvatges feixistes a Solivella 

El passat dimecres, alguns brètols que, segurament dormen amb la foto del criminal dictador a la tauleta de nit, van arrencar l'estelada del coster. I con que això no els devia semblar encara prou bé, van torçar el màstil, intentant arrencar-lo. Per això segurament va ser més d'un els que ho va intentar.

Un cop detectada la salvatjada l'equip de voluntaris de sempre van pujar al coster per tal posar remei al que havien fet aquests malparits (no se m'acut cap paraila més per definir-los)

Així en pocs dies, avui diumenge, l'estelada torna a onejar a dalt del coster de les forques. Forques on s'haurien de penjar aquests salvatges.

 Potenciem el Xipella 

Al diari Avui del passat 10 d'aquest mes, hi podem llegir un article en el que es parla del nostre estimat dialecte, el Xipella.

En ell hi trobem com una part molt activa a la filòloga Miriam Rosich, que a diferèncias d'aquell "catedràtic" tarragoní que va fer una lamentable conferència a la sala del café del Sindicat, i donant-li suport la llavors regidora de cultura, els dos es van posar de peus a la galleda, doncs ens parlaven d'un dialecte escrit, quan tots sabem que el Xipella es caracteritza per la parla i mai per l'escriptura. Aquesta barbaritat ja va ser criticada en aquest web en aquell moment.

Ara la Miriam Rosich ha esmenat aquella barbaritat i en aquest article de l'Avui ho deixa prou clar. A més de potenciar-lo amb uns murals que s'han fet en diferents pobles. A més del murals la Miriam ens diu que aquesta entitat impulsora s'obre a integrar-hi pobles on també es parla Xipella, de la Segarra a l'Alt Urgell, però que aquesta parla s'ha anat perdent en les noves generacions educades a ñes escoles en català estàndard.

L'article diu així sobre el muralisme:

El muralisme és una especalitat pictòrica tan característica de la humanitat que les pintures rupestres prehistòriques es poden considerar el seu antecedent més antic. Com el coneixem avui ja es practicava a Grècia, Roma i en tota l’edat mitjana cristiana per motius religiosos o decoratius. El muralista barceloní Roc Black­block no se sent pas hereu directe del grafit urbà sinó dels frescos de la Capella Sixtina i del muralisme mexicà de Rivera i Siqueoros. En l’època contemporània, el muralisme ha estat un art essencialment urbà, i ha estat a les grans ciutats on ha fet funcions decoratives i paisatgístiques, didàctiques, polítiques o simplement estètiques, però en les darreres dècades, també a Catalunya, el muralisme s’ha estès arreu del territori fins al punt que avui molts pobles del país tenen algun mural pintat en una paret recordant una imatge antiga ja desapareguda de pagesos, pas­tors, bugaderes o menestrals, però també retrats, paisatges i tota mena de representacions figuratives o abstractes. Des de l’escena memorialística i reivindicativa fins al quadre purament estètic, avui també a la Catalunya rural el muralisme representa una àmplia gamma d’interessos, des d’un encàrrec puntual fins a convertirse en el principal element urbà d’una població que ha decidit organitzar un festival anual d’art de carrer, com és el cas, per posar-ne dos exemples propers, dels municipis lleidatans de Penelles i Torrefarrera. O en al cas de Solivella per reclamar més parla en Xipella.

 Tots Sants i difunts b

Un any més a Solivella s'han barrejat dues cultures, la pròpia nostra, la catalana, amb l'anglosexona, és a dir, la típica castanyada, amb les disfresses d'aquells països que donen culte als morts. Tot i que això es dóna més en els paisos de centre i sudamèrica.

Dia 2 de novembre, dia de difunts

 Defunció 

El passat dia 2 ens va deixar el noi Jordi Corbella Español. Una lamentable pèrdua, doncs era un xicot molt atent que sempre saludava a tothom. El trobarem a faltar.

El més sincer condol a la família.

Que descansi amb pau amb la seva innocència.

 L'amor venia amb taxi

Ahir dissabte 27 de setembre, l'Associació de Jubilats i Pensionistes de Solivella, per anar a Barcelona. Entre altres visites, a les 5 de la tarda van dirigir-se al Teatre Romea per veure l'obra "L'amor venia amb taxi" de Rafael Anglada, si bé en el seu nom original no era "amb" sunó "en".

Una vegada més vam poder veure el gran artista i ànima de La Cubana, el solivellenc Toni Sans de cal Gasset, que va tenir la gentilesa de sortir a soludar-nos, un cop acabada la funció. i es va fer una fotografia amb tot el grup (el podem veure al centre de la fotografia)

Aquesta obra s'havia repesentat a Solivella el 14 d'abril de 1973 pel "plantel femenino de Extensión Agraria", si bé hi participaven també homes.

 Festa Major 

Tot just ha passat un mes de la Festa Major 2025 que tants actes va tenir.

Ara és el moment de poder reviure'ls tots ells gràcies a la sempre molt estimada col·laboració de qui es pot considerar un membre més de la web, doncs han estat ja moltes vegades que la seva sempre altruista col·laboració ha omplert aquestes pàgines: L'Eduard Tarragó.

 Festa Major 2025 

 Festa del Sagrat Cor 

Ja podem veure les fotografies d'aquesta passad festa de Sagrat Cor 2025.

Cal agrair al Sr. Enric Capdevila que hagi enviat les seves bones fotografies. Gràcies Enric!

 Sagrat Cor 2025 

 Nits a la Fresca 

Programació de les Nits a la Fresca 2025:

 Presentació "dos bàmdols" 

El periòdic comarcal "La Nova Conca" ha parlat de les presentacions que es van fer de la novela de Josep Maria Sans Travé, tant a Montblanc a l'Arxiu Comarcal, com a Solivella al local de la Societat.

Podeu veure l'escit que es va publicar a través d'aquest link.

 Nova Conca

 Reunió informativa 

Va tenir lloc la reunió informativa per parlar de l'estat de les obres de la piscina, i de la possibilitat d'obrir-la.

Després de les paraules de l'Alcaldessa, explicant amb pels i senyals com estaven les obres i tot el que havia passat amb l'empresa que hi treballa, va dir que es podria obrir el dia 7 i fins l'onze de setembre.

Una vegdada feta la votació es va acordar fer-ho així, tot i les discrepàncies dels de sempre, que semblen buscar sempre la part negativa en tot. Arriban a demanar que se'ls pagués la diferència de preu per haver hagut d'anar

a la pisciina de Blancafort. La resposta de la Rosa Maria va ser contundent, doncs després de dir que els preus de la piscina de Solivella són els més barats de la Conca, els hi va dir que si van a la platja també se'ls hauria de pagar el viatge i les despeses. Això va provocar la risa dels assistents.

 Records de Sant Joan 2025 

Podem tornar a reviure la festa de Sant Joan d'aquest any. En les fotogradfies en podem veure algunes d'en Josep Anglès (Conesa)

  Sant Joan 2025 

 Programa de Sant Joan 

Aquest és el programa de la revetlla de Sant Joan 2025

 Dos bàndols 

Per una vegada l'historiador Josep Maria Sans Travé, deixa la branca purament històrica al escriure aquest llibre. Si bé una part està basada en fets reals, però la majoria de les seves pàgines són fictícies, però en alguns dels relats podria parlar en primera persona, doncs són part de les seves pròpies vivències.

Una novel·la molt recomanable i que ja va tenir èxit de vendes el dia de Sant Jordi, en la parada que tenia a Barcelona, concretament a la rambla de Catalunya tocant a la Diagonal.

A Solivella presentarà aquest llibre l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté, de gran renom, a qui hem pogut eescoltar en molts programes de ràdio i l'hem vist sovint a TV3. La pesentació es farà a la sala de la Societat el proper dia 15 de juny, a les 17 hores.

 Jaume Gómez 

El Diari de Tarragona ha dedicat una pàgina sencera a parlar dels tres llibres que en Jaume Gómez Travé ha fet sobre Solivella. Tot un bon i extens article. Enhorabona!

 Millora a la C-14 

El departament de territori de la Generalitat de Catalunya millorarà el tram de Montblanc a Solivella al llarg de 6'5 km.  Se suavitzaran els revolts més tancats i s'eixamplarà la via, amb carrils de 3'5 m. i uns vorals exteriors de 2 metres. A més s'habilitaran quatre trams de carrils d'avançament, dos per sentit, que permetrà que els vehicles puguin avançar sense envair el sentir contrari. Amb aquesta configuració s'evitarà el risc de xocs frontals.

Territori ha iniciat el tràmit d'audiència pública i després aprovarà definitivament el projecte i programarà la licitació de les obres corresponents, en funció de la disponibilitat pressupostària.

El projecte també preveu la construcció de dues rotondes per a permetre el canvi de sentit.

 Premi al rest. Travé 

Cal Travé ha rebut un altre merescudíssim premi. Si bé el més important és el que va rebre per part de la Guia Michellin, aquest no ho és menys, doncs li ha donat l'Acadèmia de Gastronomia de Tarragona, amb tots els interessos creats que poden existir amb altres restaurants. El premi que han otorgat a Cal Travé ha estat el de Hostelbar al millor restaurant visitat.

Enhorabona!!

Gràcies a les fotografies que va fer en Josep Ignasi Tarragó, ara tenim ja l'ocasió de poder tornar a viure la nostra Festa de Primavera, aquella que va constituir el Sindicat de Vinyaters i que ha seguit fent la Cooperativa, però molt millorada gràcies al Grup Cultural de la Dona.

  Fotografies de Josep Ignasi Tarragó  

 Programa de Sant Isidre 

Aquests són els actes més importants de la Festa de Primavera:

* Divendres dia 16: A les 18 hores repic de campanes anunciant la Festa.

                                  A les 19 hores: Presentació de les construccions rurals al terme. A l'antic café del Sindicat

*Dissabte dia 17: A les 7 del matí, Matinades pel grup de grallers Lus Xipellis.

                             A les 10 h. Concentració dels infants i Pubilles Majors, jovent i poble en general a la plaça Major. Ems acompanyaran els Gegants de Solivella, Jordi Seré i Montserrat Marinada, juntament amb els capgrossos, els grallers Lus Xipellis i el tambors del Rigor Mortis.

A continuació tindrà lloc la presentació de l'acte per part del Grup Cultural de la Dona, amb la presentació de la pubilla i l'herue infantils:

  Pubilla Infantil: Ona Vidal Montseny 

  Hereu Infanfil: Bernat Pulido Sans 

Seguidament s'iniciarà la cercavila pels carrers del poble amb les carrosses de les Pubilles i dels nostres infants.

                A les 11:30, a la plaça Major, els president de la Cooperativa, Sr. Jaume Bosch Español farà entrega de la banda a la Pubilla de la Cooperativa: Núria Corbella Bellés. I dos membres del Consell Rectos a les seves dames d'honor: Sara Jordana Cendra i Marta Garcia Querol.

                 Seguidament el president de la Cooperativa farà entrega del vi, fruits secs i oli per fer ofrena a Sant Isidre en l'ofertori de la missa.

                A la sortida un infant farà l'ofrena floral a la Verge de la façana de l'església.

                A continuació Mn. Andrei Figueras Paz, beneirà la coca en forma de retlla que ha ofert la Cooperativa. Tot seguit els assistents podran fer un tast de coca i el cava del celler.

                A la sala d'actes de la Societat, tot seguit es farà el Concert de Vermut ofert per la Cooperativa i amb la música de Swing Latino.

                A les 16 h.: Al pavelló poliesportiu es farà el campionat de Catalunya d'escacs, memorial Calbet 2025.

                A les 17:30 h.: Espectacle infantil al local de la Societat a càrrec de Ruskus Patruskus, que combina la màgia amb els pallassos.

                De 18 a 20 h.: El Racó del Càntir romandrà obert per qui el vulgui visitar.

                A les 19 h.: A la Societat Concert de tarda amb l'orquestra Swnig Latino. A continuació ball fins que el cos aguanti.

                A les 23 h.: Carretillada a càrrec del Grup de Diables Rigor Mortis, que començarà al castell i acabarà a la plaça Major, dirigint-se després cap al Pavelló Esportiu, amb Dj i barra.

*Diumenge dia 18: A les 12_30 Missa major. El Racó del Canti obrirà en el matiex horari del dia anterior.

                A les 18:30 la Cooperativa convida a tots el solivellencs i espluguins a degustar la nova gama de vins negres i cava Castell d'Or. Hi haurà la presència de Melodeep amb la millor seleeció de música de Minitaks.

 L'apagada 

Si vam patir aquella llarga apagada elèctrica, qui millor ens pot parlar d'això és el solivellenc Josep Ballart i Guasch, enginyer de telecomunicacions i que va ser durant molt anys director d'operacions de Fecsa.

En el programa de Toni Clapés de RAC1, va fer aquestes declaracions:

D'aquí a 45 anys, quan introduïm a tot el món de les macrobateries (que també necessitaran sistemes de protecció) és possible que torni a haver-hi una caiguda perquè ens costa apendre, sobretot en una assignatura que és ingrata i que requereix rascar-se la butxaca.

Ballart també ha explicat que caldrà estar molt atents les properes setmanes, mentre es van recuperant les centrals nuclears, que es van apagar per motius de seguretat i han deixat la xarxa molt més vulnerable. Per tornar a posar-les en marxa cal passar un protocol amb totes les garanties.

També apunta que l'origen de la apagada podria trobar-se en la desconnexió de les plantes solars al sud-oest d'Espanya, però que caldrà seguir investigant què va provovar l'errada a la xarxa i com  es va gestionar tot plegat, també dels sistemes de protecció, encarregats de contenir errors.

Ballart ha descartat que l'origen sigui degut a un ciberatac, cosa que també nega Red Elètrica.

 TV3 

Abans d'ahir, diumenge 27, es va tornar a fer el reportatge de TV3 dedicat a les bèsties de foc. En el programa es van tornar a veure els Rigor Mortis i la Maranyota. Està molt bé que es torni a parlar d'aquest grup a la televisió, però encara és molt millor que es torni a parlar de Solivella i es doni a conèixer el nostre poble.

 Presentació llibre (2) 

Algunes fotografies de la presntació dels llibres de Jaume Gómez Travé.

Els que estiguin interessats en la seva adquisició poden fer-ho a La Marinada, a la Agrobotiga de l'entrada del poble o a la Casa de la Vila.

 Un gran reconeixement

La marca Royal Blis ha fet entrega de la plaques de "Restaurants recomants" a la prestigiosa Guia Michellin Espanya 2025, dels quals un es troba a la Conca de Barberà. Concretament es tracta del restaurant Cal Travé de Solivella. Ha estat l'únic de la comarca a rebre aquest guardó.

El lliurament de les plaques s'ha fet en un acte conduït per Eugeni Alemany. L'esdeveniment també ha comptat amb la participació de Miquel Pereda, Director Comercial i de Màrketing de la guia Michellin a Espanya i Portugal. Ha felicitat a tos els restaurants que formen part d'aquesta selecció i especialment a les noves incorporacions, destacant el seu  excel·lent talent culinari i la seva important implantació amb la major cobertura de la Guia, representant més del 60% de la selecció, amb un total de 752 establiments el 2025.

 Presentació llibre 

El proper dissabte, 12 d'abril, el solivellenc Jaume Gómez Travé, presentarà, a la sala parroquial, el seu magnífic treball sobre fets o anècdotes de Solivella.

El treball és una col·lecció de 3 llibres de 400 pàgines cadascun amb un volum total de 1900 fotografies i infinitat de notícies relacionades amb el poble jardí de la Conca de Barberà i que és la continuació del presentat l’any 2008 amb el títol Solivella 1900-1950 diari íntim.

Notícies sobre el Grup Cultural de la Dona, les Festes Majors, les festes de Sant Joan, els Divendres Culturals, la Festa del Sagrat Cor, les Nits a la Fresca, les Trobades al Tallat, la festa dedicada a la Gent Gran, a l’Hereu i Pubilla, les Festes de Nadal i reis, el Grup Ciclista, els campionats de Botifarra o Escacs, i un sense fi de dades curioses ben documentades i amb les corresponents fotografies a través del Diario Español, Diari de Tarragona i de 35 revistes i diaris de premsa de la comarca. 

 Un març molt plujós 

Per molta memòria que tinguem i per molt que ens esforcem, no podrem arribar a recordar un mes de març tan plujós com el que vam acabar ahir.

Però tenim la sort de poder comptar amb persones extremadament meticuloses que anoten cada dia el que marca el seu pluviòmetre, com és el cas d'en Tomàs March Ballart que és qui ha poguut facilitar la xifra exacta del que ha plogut tot el març. En total, i segons la seva esmerada manera d'anotar-ho cada dia, han caigut 135 litres en total. Una quantitat que no es pot recordar en moltíssims anys, o potser mai.

Gràcies Tomàs!

 Els noms dels carrers 

Aquest passat dia 29 es va fer una molt interessant conferència, a càrrec de Josep Maria Sans i Travé, al café de la Societat, amb una molt bona assistència de public.

La disertació va versar sobre la etimologia dels noms dels carrers de Solivella. En la qual es va destacar l'absència de noms de dones, també d'aquells carrers que havien tingut referències franquistes i del gran error que es pot veure amb el carrer Pla de Perdius, quan en realitat s'hauria de dir Pla de Paradís.

 Ens disfressem? 

Si voleu tornar a reviure la festa del Carnestoltes ho podeu fer gràcies a les 30 fotografies de la Susanna Español que ha enviat a aquest web. En elles podeu veure les comparses i les carroces que hi van participar.

La carrossa guanyadora va ser la de "Las piràmides de Tupideton".

  Fotografies de Susannna Español  

 Homenatge a les dones 

Solivella va commemorar el dia internacional de la Dona, amb dos actes molt ben organitzats, una exposició commemorativa de les dones que més han destacat i unes ponències interessantissimes.

Les ponències van anar a càrrec de: Montserrat Llorenç, primera cartera de l'Estat Espanyol,;  Pepita Español, fundadora d'Aprodisca; i la junta del 1975 del Grup Cultural de la Dona, en nom de Concepció Tarragó, E.P.D., fundadora del Grup.

També es va fer un acte de distinció a les alcaldesses de la Conca, a càrrec de l'Ajuntament de Solivella i del Conseller Comarcal de Benestar Social, Sr. Santi Fornés.

L'acte de Cloenda, "La dona rural den la actualitat", va anar a càrrec d'Imma Cartanyà (una dona de món), Carme Solanes (una dona pagesa), i Èlia Bartra (la dona cirurgiana).

Tot l'acte va conestituir un gran èxit, tant per l'organtizació, com per les ponències i també per l'assistència.

 Bèsties i flames 

TV3 ha fet una sèrie dedicada a les bèsties de foc que hi ha a les diverses poblacions de Catalunya. En el cas de Solivella, hi surten les tres que nosaltres tenim. La Proserpina, La Maranyota i el Cargol Banyut.

Aquest episodi correspon al tercer capítol de la sèrie i el podeu veure clicant aqui:

  Bèsties i flames

 Resposta: a Solivella 

En al concrus més cultural de TV3, i segurament de tot l'estat, "Atrapa'm si pots" va sorgir aquesta pregunta ahir, 4 de març, a quarts de vuit del vespre:

" En quina localitat es desenvolupa l'obra d'Àngel Guimerà, Maria Rosa?" I la resposta la va encertar la concursant de Barcelona: A Solivella.

 Nyap, un altre nyap 

S'ha volgut arreglar el paviment de la plaça Major, i per aquest motiu es va demanar que durant dos dies la plaça quedés lliure de vehicles.

Però, una vegada vist el resultat, no es pot dir que els treballs hagin resultat un èxit, sinó tot el contrari. Sembla ser que devia ser mlolt difícil trobar, o comprar, un centenar de pedres de riu de colors negres i blanques, dons la unica cosa que s'ha fet ha estat posar uns pegots de ciment, tal com veiem en aquestes fotografies.

En aquesta propera es pot veure un nyap encara molt més gran. El que fa ver l'anterior alcalde cobrint les canalitzacions d'aigua amb ciment, tot dient "el que vingui després ja ho solucionarà"

 Carrers 

Avui, 3 de febrer, ha començat una neteja intensiva dels carrers de Solivella.

De moment comencen per la part alta del poble. Concretament, avui es faran els carrers Sant Ramon, Sant Antoni i Aabadia vella. Per la tarda es continuarà pels carrers de la Conca, Pare Ventura i la Muralla. Per aqyest motiu es demana que els carrers quedin lliures de vehicles.

 Col·laboració ciutadana

El Grup Cultural de la Dona, d'acord amb l'Ajuntament, demanen la col·laboració dels solivellencs i solivellenques, per revertir una greu omissió que s'ha anat perpetuant als nostres carrers. Doncs a Solivella no trobem cap nom dedicat a una dona.

Per aquest motiu demanen que qui tingui en ment alguna dona que, per naixement, o por mèrits, pugui tenir l'honor de donar nom a un dels carrers del poble, ho digui,  i que per tal de fer arribar els vostres suggeriments, us podeu posar en contacte a través d'aquest web, o directament amb la presidenta, Sra. Esther Anglès.

Gràcies.

 Tornem al dia 5 

Una vegada més i gràcies a la col·laboració de l'Eduard Tarragó, podem reviure la diada de Reis 2025. Doncs ha enviat 39 fotografies on es pot veure una bona part de la canalla de Solivella en un dia tan assenyalat per ells

  Reis 2025 

 Setmana dels barbuts 

Segons la tradició cristiana, aquesta setmana de gener, se celebra la que es coneix com la setmana dels barbuts, és a dir, d'aquells sants amb llarga barba, que, molt probablement, aquests pels els protegien del rigoròs fred de l'hivern. En aquesta setmana trobem les celebracions de Sant Antoni Abad i Sant Pau Ermità.

Si bé també podriem incloure altres barbuts: Sant Honorat (16 de gener) i sant Vicenç Màrtir (22 de gener). En el passat es va transmetre la creença de que aquesta era la setmana més freda de l'any, sense tenir forma de provar-ho científicament, però des que hi ha estadístiques meteorològiques, s'ha confirmat que aquest mes és el més fred a Catalunya.

Aquest any no és cap exepció.

   Sant Antoni Abad i sant Pau Hermità 

 Copernicus i caramells  .

Aquestes últimes setmanes s'ha parlat molt de Copernicus, que és el programa de la Unió Europea que vigila el canvi climàtic i dóna pautes per mirar de no malmetre encara més el planeta.

Segons aquest programa, el 2024 ha estat l'any més calorós de tota la història i pel que estem vivint també serà l'hivern más fred dels últims anys. Jo ho vam patir les dues darreres setmanes de l'any, on vam veure els arbres i els camps coberts de gebre. Ara tornem a tenir uns dis amb temperatures sota zero. 

Però el que no hem vist fa més de vist anys són caramells. La última vegada que en vam veure van, pràcticament cobrir, la pared nord de la Cooperativa. Però va ser l'any 2000, però si seguim així potser no tardarem en veure'n i a tornar a sentir els consells de la padrina dient-nos "no passis a prop de les cases, dons et podrien caure caramells de la teulada o dels balcons".

Hi ha joves de 27 o 28 anys que mai han vist caramells.

  un caramell sota la pica de la font del Cabaler, any 1971