Tal com va dir l'escriptor valencià Joan Fuster, "la llengua
que no s'usa està condemnada a desaparèixer".
Entre d'altres notables defenses del nostre xipella que hem pogut sentir, cal
recordar i destacar un fragment del pregó de la Festa Major de
l'any 2009, que va fer un conegut personatge amb vinculacions
solivellenques, el Sr. Lluís Foix, quan des del balcó de la Casa
de la Vila va encoratjar a preservar la nostra parla com si
es tractés d'un valuós tresor, doncs així ho creia ell, i així ho
hauríem de creure tots els solivellencs.
El mes de gener de 2008
es va demanar, des d'aquest web del Centre d'Estudis, la col·laboració dels solivellencs per fer una
recopilació d'aquelles formes d'expressió pròpies de la parla
del nostre poble, doncs correm el risc que aquesta variant
dialectal tan nostra del xipella, i que tant hauríem de salvaguardar, poc a
poc s'estigui perdent a Solivella.
Malauradament, si no hi posem remei, el fet de que els
nostres joves hagin de continuar la seva formació fora de
Solivella, fa que aquest accent que ens caracteritza, les terminacions amb "i", els seus
plurals, i les variants dialectals, tendeixin a la desaparició.
Ells, els joves, són els que més haurien de vetllar i lluitar
per preservar i salvaguardar aquest tresor verbal que ens
caracteritza, no avergonyint-se mai de la parla dels seus pares,
sinó fent servir aquest lèxic amb orgull arreu d'on vagin, doncs
a través de la paraula mostren aquest segell propi i
característic de Solivella i s'identifiquen, plenament i amb
orgull, amb les seves arrels.
En posar en marxa aquest projecte de recopilació de paraules,
sons, frases i modismes de la nostra parla, van ser moltes les
persones que s'hi van interessar i que van voler col·laborar en
portar-ho a terme, però d'entre totes aquestes persones caldria destacar
l'esforç, interès i temps dedicat, a
la Rosa Maria Sardà, a la Gemma Castro i a la Maria Teresa
Ballart, doncs elles, a més de les paraules que utilitzen i
recorden, es van preocupar de parlar amb aquells solivellencs de
més edat, investigant i recopilant aquestes variants dialectals
per tal de confeccionar i d'ampliar el següent llistat:
|
Accid / da |
Anar de pressa per fer una cosa,
excitat/da |
|
Accihomi |
(Ecce homo) Deteriorat físicament, brut |
|
Acotxar-se |
Ajupir-se |
|
Aiai |
Exclamació de sorpresa |
|
Aiguaxirri |
Aigualit, no tenir gust |
|
Ajupís |
Enganxar-se els dits |
|
Alegu |
Aviat |
|
Aljub |
Safareig |
|
Allavorins |
Aleshores |
|
Almon |
Enlloc |
|
Aparionar |
Ajuntar per parelles |
|
Apriar |
Arreglar |
|
Asmari |
Armari |
|
Assoll |
(soll) Corral on es posen els porcs. |
|
Averanys, mals/bons |
Auguris, mals auguris / bons auguris |
|
Avernagat/ada |
Estressat/ada |
|
Bacó |
Porc (referit a l’animal o figuradament a
una persona bruta) |
|
Badejo |
Bacallà |
|
Bajoca |
Mongeta tendra |
|
Barrim-barram |
Fer les coses de pressa, sense
pensar-les, i generalment malament |
|
Bencill |
Cordill |
|
Biber
o Viber |
Tap de xapa en forma de
corona per les ampolles |
|
Bigalot |
Noi/home alt, llarg, però d’aspecte dropo |
|
Brandar |
Posar-se en marxa. |
|
Cafurna |
(cofurna) Cova, habitació o lloc petit i
fosc |
|
Canalla |
Nens |
|
Capsigrany |
Persona de poc seny |
|
Carrincló |
Ridícul, que sempre es queixa |
|
Caxap |
Conill petit |
|
Cefro |
Mantellina |
|
Cobi |
Cove, cistell de vímets |
|
Cofoi |
Sentir-se content |
|
Cossi |
Recipient, cubell |
|
Cotxarró |
Pujar a l’esquena d’un
altre |
|
Cugul |
Gemma d’un bulb |
|
Cultiot |
Dropo, que no sap treure's la feina de
sobre. |
|
Costura, anar a |
Anar a l’escola |
|
Deix! |
Deixa-ho |
|
Embutit |
Si bé es tracta d'un budell farcid
de carn, es fa servir per dir "estar enfadat". |
|
Emparrar |
A més de pujar un arbre o paret,
es diu quan es una pilota queda "emparrada" (penjada) en
un balcó. |
|
Engegar |
A treballar |
|
Ensuciat, s’ha |
Referit a un pou, s’ha
ensorrat una part. |
|
Ensumania |
Xemeneia |
|
Enxubat |
Ser a un lloc amb poc espai i poc aire |
|
Escarrassot |
Que treballa pel que els altres no fan |
|
Esclifollar |
Esclofollar - Treure la
capa externa de les ametlles |
|
Esgarips |
Xiscles |
|
Esperuguit |
Que té por, fàcil d’espantar |
|
Esperitat |
Marxar o anar molt de pressa |
|
Estuba |
Estufa |
|
Flicandó |
Fricandó |
|
Gabarro |
Bord |
|
Gaiato |
Bastó |
|
Galifardeu |
Home capaç de fer-ne de totes |
|
Galleta |
Galleda |
|
Ganyot |
Clatell |
|
Garrut |
Coix – cep negre |
|
Guita |
Cossa, guitza |
|
Llangonissa |
Llonganissa, botifarra
crua |
|
Llatuga |
Enciam |
|
Llépol |
Llaminer |
|
Llondriga, estar a la |
Estar al núvols, no assabentar-se de res |
|
Maixant |
Entremaliat, que fa dolenteries |
|
Malastruguesa |
cansament |
|
Malmirrós |
Estar una mica malalt |
|
Mantecau |
Tall de gelat |
|
Manxar |
Rodar la corda (joc) |
|
Marrà |
Ploraner. Referit sobretot a les
criatures que ploren molt. |
|
Mildé |
Míldiu |
|
Mixó |
Moixó, ocell |
|
Padrí
/na |
No només els de bateig
(tots els avis) |
|
Passejada, la |
Viatge de nuvis |
|
Passetja |
(bassetja) Tirador. Tiraxines |
|
Plegar |
Recollir (de terra) |
|
Ploii |
Plovia |
|
Quitanya, pujar a coll |
Pujar algú, generalment un nen, a sobre
de les espatlles |
|
Rader |
Darrer, últim |
|
Reissos |
Reis Mags |
|
Ressango |
Roba molt vella |
|
Sacsó |
Doblec fet a la roba per a poder
escurçar-la. Regruix de carn limitat per un solc. |
|
Safarnaria |
Pastanaga |
|
Salencius |
Espardenyes |
|
Salsenca |
Anar mal vestida (penjim, penjam) |
|
Sangatxo |
Os de la tonyina |
|
Sina |
Pitrera |
|
Sisqueri |
Tant de bo |
|
Sobrefruitat |
Menjar quan s’està tip |
|
Tabalot |
Persona que obra esvalotadament, amb poc
seny |
|
Tiraranya |
Teranyina |
|
Toll |
Bassal |
|
Tovallola |
Bufanda |
|
Trempador |
Màquina de fer punta al
llapis |
|
Tros |
Terreny |
|
Trumfis |
Patates |
|
Un
camí |
Una vegada |
|
Veig o
beig |
Exclamació (beig tu =
mira tu) |
|
Viso |
Combinació (roba femenina) |
|
Xafarot |
Xafarder |
|
Xalar |
Passar-ho bé |
|
Xampar |
Atrapar les llaminadures
i altres que es tiren al bateig |
|
Xincarro |
El sota de l’arc de les cames |
|
Xinxollar |
Remoure un líquid, agitar-lo. |
|
Xorropar |
Beure a mam posant el càntir o ampolla a
la boca, també en diem Xumar |
|
Xorrat |
Estar mullat |
|
Xorxa |
Persona desarreglada, d’aspecte brut |
També es pot consultar el
magnífic treball de Carme Plaza i Arquè
"Mari, lis sopis són calentis"
(o una aproximació als parlars de la Conca de Barberà)
(cliqueu
aquí i s'obrirà en format *pdf en una finestra nova)
|
|
|
|
