Aquella imatge que originàriament havia culminat la forma piramidal de la cisterna del castell de Solivella i que el seu últim propietari -abans de cedir les restes al poble- va salvar de les salvatges mans dels solivellencs d'aquell temps, va anar a parar a la seva residència de Cubelles. Allí va quedar dipositada fins aquest any, quan, gràcies a les oportunes gestions fetes per l'Ajuntament de Solivella, que va estar pendent del moment adient per gestionar la seva adquisició,  ha pogut retornar a la seva població d'origen.

Després d'haver estar guardat més d'un mes al magatzem del Salat, avui 19 de juny, ha estat desembalat a la Societat i s'ha començat la seva neteja i restauració -per mans d'experts restauradors- abans de donar-li la seva ubicació definitiva.

Un cop tret del seu embolcall s'ha pogut comprovar com ni el pas del temps, ni el transport, ni les tasques d'embalar i desembalar, han malmès absolutament res de la figura ni tampoc del seu pedestal.

Les úniques part deteriorades de la figura les trobem en el seu braç esquerre i una part de la llança, les ales completament mutilades,  i una marca sota el coll que indica que el cap s'havia trencat i separat. Però aquestes mutilacions ja es devien haver fet quan es va transportar a Cubelles, o potser fins i tot abans. Les parts de les ales, les del braç esquerre i la llança hi falten, però el cap segueix al seu lloc després de que el tornessin a situar on correspon encolant-lo amb ciment.

És ara quan, en treure-li el "vestit" que l'ha protegit durant aquest temps, s'ha pogut veure en tota la seva magnificència aquesta important obra escultòrica i ens permet gaudir del delicat treball que el seu autor va fer, tant en la figura principal, la del arcàngel Sant Miquel donant mort al diable, com en el seu pedestal que és d'una extraordinària i delicada bellesa.

Precisament és ara quan, gràcies a poder veure'l per totes bandes, s'ha pogut apreciar com a la part posterior del pedestal existeixen aquells elements que ja s'havien descrit en aquesta mateixa web, però sense poder documentar de manera fefaent la seva existència, doncs ens havíem basat en el que el Sr. Frederic Travé ens havia dit en les ocasions que se l'havia visitat.

Es tracta d'elements lligats a la terra, a la terra de Solivella d'abans i d'ara, doncs es veuen perfectament esculpits uns raïms envoltats de fulles. Però també hi podem apreciar el que pot representar una hipòtesi sobre la manera com els dels pobles veïns ens han batejat: cargols. Per tant, qui ho sap? Potser és d'aquests elements que vorejaven l'escut dels Llorac d'on prové aquest renom, gairebé un gentilici, amb el que som coneguts els solivellencs.

 

 

 

Comencen a desenvelar a la Societat la figura de Sant Miquel

 

Sant Miquel torna a obrir els ulls al poble

Donen inici els primers treballs de restauració

 

 

Al darrera de la figura de Sant Miquel es pot veure el seu pedestal de delicat treball

Les dues següents fotografies deixen apreciar dos detalls molt importants. El primer és que, malgrat la poca nitidesa de la fotografia, es pot veure perfectament com, en el moment que el fotògraf la va fer, l'estàtua tenia els dos braços. Quan estava exposada a la residència dels Travé a Cubelles, el braç esquerre i una part de la llança ja no hi eren.

La segona fotografia ens permet veure la peça del pedestal, sobre la que hi va la figura de l'arcàngel, que és d'una sola peça i que rematava la forma piramidal de la cisterna.

Dos àngels sostenen l'escut dels Llorac

Detalls dels laterals i de la part posterior del pedestal on es poden apreciar els raïms i els cargols.

 

Solivella, 19 de juny de 2013