el castell El castell, història i art tornar a l'índex

El retorn d'un fill

 

Records del que va ser el castell de Solivella i del que encara podem veure:

 

Poc de valor quedava del nostre castell quan l'Ajuntament va decidir volar amb dinamita, l'any 1915, el que quedava de la millor i més majestuosa obra del gòtic florit de la comarca. Però, sortosament, aquelles obres d'art de més valor havien sortit de Solivella anys abans d'aquesta decisió. Això les va salvar i d'aquesta manera han pogut sobreviure, ben conservades i restaurades, i s'han pogut exposar al públic en altres llocs.

Segurament que l'exemple més important el trobem a Tarragona i és el magnífic retaule de pintura al tremp sobre taula, de Mateu Ortoneda, que -procedent de la capella del castell- va anar a parar a una de les capelles laterals de la catedral de Tarragona. Actualment es pot veure, molt ben restaurat, al Museu Diocesà, inventariat amb els números 1848 a 1856. Al mateix museu de Tarragona hi trobaríem una talla de fusta policromada d'una imatge, de la Verge amb el Nen, del segle XIII, i una figura representant Sant Joan del segle XIV, ambdós procedents també de la capella del castell.

Una altra peça important que va marxar de Solivella la trobaríem a Sitges,  al Museu Maricel. Es tracta de l'escala de pedra, amb passamà treballat, que donava accés a les estances superiors del castell.

També es conserva al Museu de Montblanc una mènsula que representa una dama amb la cabellera llarga i coberta amb un mantell.

A aquestes obres hi podem afegir aquelles que s'han pogut recuperar recentment al desenrunar. Els primers treballs de recuperació seriosos que es van fer va ser en unes excavacions a l'estiu de l'any 1999.

Tot i que sense documentar es podrien afegir encara dues peces més que procedien del castell: Una finestra al Cau Ferrat de Sitges i les portes al Palacio del Canto del Pino a Torrelodones.

 

Però a qui podrem donar molt aviat la benvinguda a Solivella, és a una de les obres més emblemàtiques que hi havia en aquell castell-palau. Aviat podrem celebrar el retorn de la figura de l'arcàngel Sant Miquel, representant el moment que venç al diable, que coronava la forma piramidal que cobria l'antiga cisterna del castell.

 

 

Aquesta era la preciosa panoràmica que podia contemplar tot aquell visitant quan arribava a Solivella

Dintre d'aquest majestuós castell, al mig del seu pati d'armes, s'alçava la cisterna que estava coronada per l'estàtua de l'arcàngel Sant Miquel

Cisterna del castell. A la part superior es pot veure la figura de Sant Miquel

Planta del castell tal com era i la situació de la cisterna.

Plànol de com és actualment la planta del castell i situació de la cisterna.

L'estàtua de Sant Miquel a la casa dels Srs. Travé a Cubelles

Aquesta fotografia ens permet veure, per comparació, les proporcions de la figura i la situació preferent de l'escut dels Llorac.

Aquest escut amb un llorer correspon a la dinastia dels Llorac, fundadors i senyors de Solivella.

El que encara podem veure del castell i que es troba fora de Solivella:

Retaule en fusta, signada per l'artista Mateu Ortoneda i realitzat entre 1420 i 1430 que, procedent de la capella del castell, va estar durant anys en una capella lateral de la catedral de Tarragona i que actualment, després de ser degudament restaurat, està exposat al Museu Diocesà.

Talla de fusta policromada, del segle XIII, també procedent de la capella del castell, que representa la Verge amb el Nen, i que es pot veure al Museu Diocesà, abans i després de la seva restauració.

Figura de Sant Joan, del segle XIV. També dipositat al Museu Diocesà de Tarragona.

Mènsula que representa una dama, amb cabellera llarga, coberta amb un mantell. Es pot veure al Museu Arxiu de Montblanc.

El que hem trobat del castell de Solivella i que hauria d'anar al futur Centre d'Interpretació:

Entre d'altres peces que s'han anat trobant hi ha aquesta mènsula que representa un cap d'home amb barba, trobada en una de les primeres excavacions que s'han fet al castell.

En les excavacions de les obres de recuperació del castell, finalitzades l'estiu de 2008, es va trobar aquest escut dels Llorac, fet de pasta de guix i aiguacuit, que té unes mides de 89 cm., d'alt per 67 cm. d'ample.

 

No són del castell, però haurien de tenir un lloc destacat a la Societat:

En els edificis que eren propietat de la Societat hi havia quatre elements, abans d'enderrocar-los, que ja es va advertir als responsable municipals la necessitat de preservar-los:

El primer d'ells és aquesta artística decoració de la pedra del marc d'aquesta porta del carrer de la Muralla. Molt probablement provinent del Tallat.

Els altres tres elements que s'han d'haver guardat, doncs així es va demanar a l'Ajuntament d'aleshores, són aquests:

Número 1: Probablement el menys important dels tres, però en canvi és el més curiós, doncs es tractava d'un indicador en pedra, col·locat a la paret, en el que es podia llegir: "Solivella. Part (partit) de Montblanch. Carretera de Tarna (Tarragona) a Palamós". Una peça que calia conservar com a rara curiositat per aquesta inscripció d'un itinerari absurd..

Número 2: El més important dels tres, doncs així van voler els nostres avantpassats que quedés per sempre la data fundacional de la Societat.

Número 3: El més antic dels tres elements. Aquí és on en Magí Castro "Mosset" rebia i premsava el raïm de la verema i elaborava i encabia el vi, doncs aquest local, que s'havia fet construir l'any 1891, disposava ja de maquinària i de cups quan el va adquirir la Societat Agrícola per ampliar les seves instal·lacions. Poc després d'haver-se enderrocat aquest edifici, l'any 2003, es va avisar a la Casa de la Vila que aquesta pedra, de gran valor històric, es trobava llençada en una de les eres que hi ha al damunt de la font del Lleó, indicant-los el lloc exacte i la necessitat de que la recuperessin i guardessin.

Esperem poder veure ben aviat aquestes peces, i algunes altres que es van recuperar en la darrera de les excavacions, en aquest museu que ha de ser el "Centre d'Interpretació del Castell de Solivella i l'Arquitectura Renaixentista de la Conca de Barberà". Portem anys esperant i desitjant veure aquestes obres acabades i en ple funcionament. S'han rebut diverses i quantioses subvencions (200.000 € de la Dirección de Bellas Artes del Ministerio de Cultura, l'octubre de 2011; més els 505.063 € del programa "Viure al Poble Més", el març del 2012) que anaven destinades precisament a aquest fi, el de construir aquest Centre d'Interpretació. El dia 12 de novembre passat es va publicar l'acord del Ple de l’Ajuntament on es va aprovar el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques, i aquest 16 d'abril han transcorregut els 30 dies de l'acord d'aprovació del pressupost d'execució d'aquesta obra. Esperem que ja ultimats els darrers tràmits, molt aviat el podrem veure obert.

Solivella, 1 de maig de 2013

el castell El castell, història i art

El retorn d'un fill

tornar a l'índex