|
|
|
Literatura i Història Dues notícies de caire literari relacionades amb Solivella s’han donat cita aquesta setmana. La primera d’elles la trobem demà, diumenge dia 11, a la seu del Consell Comarcal, a Montblanc, on es lliuraran els premis culturals de la Conca de Barberà. El que correspon a la VIIIa edició del Premi Biennal Aires de la Conca, s’atorgarà a una obra que recull la història de les orquestres i conjunts musicals de la nostra comarca, des de les acaballes del segle XIX fins gairebé la meitat del S. XX. En aquest llibre Solivella hi està molt ben representada, doncs es fa esment d’aquella família d’artistes i músics coneguts a casa nostra com Els Triquelis, per acabar recordant aquelles dues grans orquestres de Solivella que van ser La Yolanda i La Celi. També, aquesta mateixa setmana, s’ha publicat un llibret amb un recull de poemes de Nadal inèdits de la Llar Conca de Barberà, amb el suport del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya. En aquest llibret hi podem trobar, entre d’altres, poemes de dues solivellenques, la Teresa Garcia i Español, i l'Adelina Montseny. I precisament aquesta darrera s’ha vist guardonada amb el Primer Premi Jubilats de la Conca de Barberà. Enhorabona doncs a totes dues, i molt especialment a l'Adelina pel seu merescut premi. |
|
|
Cap de setmana ventós Després d’uns dies molt freds, aquest primer cap de setmana de desembre ha bufat el vent amb una força poc habitual, tot això ha fet que, amb l’absència total de núvols, el sol hagi pogut lluir amb una intensitat extraordinària. I aprofitant aquest dies tan nets i lluminosos els afeccionats a la fotografia han pogut obtenir unes imatges magnífiques de Solivella. Precisament la fotografia que aquest dies figura a la pàgina principal de la web, i en la que podem veure el campanar de l’església i el santuari del Tallat, s’ha pogut obtenir gràcies a aquesta netedat atmosfèrica i amb l’ajuda d’un teleobjectiu de 380 mm. Ha estat tirada des del camí que va des del final del carrer Garcia Salado cap a la carretera de Sarral, just sota la casa del Palé. Aquesta fotografia, a més de figurar uns quants dies a la pàgina índex, la podreu trobar ja per sempre a la pàgina dedicada a la nostra església parroquial. |
Novembre '05
|
Visita cultural a Solivella dedicada als més petits Aquest dissabte, 26 de novembre, el Grup Cultural de la Dona no va oblidar als més menuts quan va programar els actes del 25è aniversari del Gira-Sol. L’Enric Capdevila va ser l’encarregat de portar-los a passejar pel poble, explicant-los-hi, sobre el terreny, diversos aspectes de la nostra història, tot relacionant-la amb vestigis arquitectònics encara existents o bé ajudant a que la imaginació dels nens refés aquells llocs ja desapareguts. Tot un encert. En acabar l’agradable i cultural passeig, les dones del Grup Cultural tenien una xocolatada prepara per tal que els participants a la visita podessin recuperar forces. Un altre encert, doncs amb el dia tan fred que ha fet, aquesta xocolata s’ha posat d’allò més bé. I a més... estava molt bona! |
|
Més col·laboracions: Albert Ribas i Jordi Español Tretze noves pàgines han ampliat el contingut de la web. Onze d’elles corresponen a la nevada de l’any 2001 i son unes magnífiques fotografies que va fer el Jordi Español "Grapetes", jugant-se el físic per pujar al coster, just l’endemà de la forta nevada i amb un gruix de neu molt considerable. Però va valdre la pena! Les altres corresponen a un "repetidor", doncs no és la primera vegada que col·labora a la web. Es tracte de l'Albert Ribas "Gil", que ha engrandit l’apartat d’esports, concretament del futbol, amb dues fotografies d’equips de l’any 1990. A tots dos, moltes gràcies! |
|
|
Diada de Tots Sants Solivella ha viscut un any més la celebració del dia de Tots Sants complint amb la tradició de les respectuoses visites als difunts, doncs tot i que el dia a ells dedicat és el 2, fa ja anys que, aprofitant que el primer de novembre és dia festiu, la tradició de visitar els cementiris s’ha avançat un dia. Aquest any, a Solivella, el desplaçament fins el cementiri, per tots aquells que han optat per anar-hi amb cotxe, ha resultat més còmode, doncs el camí d’accés va ser arreglat i encimentat, i amb unes proteccions laterals per tal d’augmentar la seguretat. |
Octubre '05
|
Continuen els actes commemoratius del Gira-Sol Aquest cap de setmana ha continuat la programació dels actes commemoratius del 25è aniversari, amb quatre diferents motius de celebració. La tarda del dissabte 29, al local parroquial, l'Enric Capdevila ens ha il·lustrat sobre un tema que ens toca molt de prop, els 25 anys d’història de la nostra revista. Però per arribar-hi, abans ens ha dissertat sobre les publicacions periòdiques que han existit a la Conca, donant-nos a conèixer no únicament els noms d’aquelles revistes, sinó la seva temàtica, habitualment lligada a les poblacions on es publicava i els anys d’existència des de la seva fundació, fent especialment esment a aquelles ja desaparegudes. Acte seguit, la Josefina Solé, primera directora del Gira-Sol ha dirigit unes paraules als assistents, per finalitzar obsequiant al Grup Cultural de la Dona amb un quadre on s’hi poden veure pintats uns gira-sols, la flor que va donar nom a la revista periòdica de Solivella. Posteriorment, el mateix Enric, ens ha donat a conèixer la última publicació dedicada al Tallat. Concretament ens ha parlat del llibre d'Eugeni Ferrer "Coronació Pontifícia de la Mare de Déu del Tallat", i aprofitant la presentació per fer referències a tots aquells llibres que s’han dedicat amb anterioritat a parlar del Santuari. Per acabar la tarda del dissabte, el Grup Cultural de la Dona ha fet una ofrena floral a la imatge de la Verge del Tallat que es troba a l'església. El diumenge, dia 30, el Grup ha obsequiat als subscriptors del Gira-Sol amb unes boniques bosses i uns punts de llibre, per recordar i commemorar els 25 anys de la revista, per la qual cosa han muntat una guarnida taula als porxos de l'Ajuntament. I parlant de l'Ajuntament, quí es pot sorprendre si diem que ningú dels membres de l’equip de govern va anar a cap d’aquests actes? Malauradament ja comença a ser habitual en aquestes persones el girar-se d’esquena a qualsevol acte de caire cultural. Només cal donar un cop d’ull a aquestes pàgines de notícies de la web per veure que, bufetades com aquesta d'avui a la Cultura, és la norma habitual d’aquest Ajuntament. |
|
Important distinció a un solivellenc La majoria de solivellencs sabem on és Cal Cara (carrer de la Creu, 14), però segurament que només aquells que ja hem ultrapassat el mig segle hi havíem anat a comprar el pa, doncs Cal Cara era un dels sis forns de pa que teníem a Solivella a més del forn del Fidel a la plaça Major, Cal Vidrier al carrer dels Llorach, Ca La Nativitat a la Carretera, Cal Salla al carrer Hospital i Cal Boter tocant a la Costeta. Doncs bé, el Josep Ballart, de Cal Cara, que va continuar la seva activitat de flequer a Vilanova, però que mai s’ha deslligat de Solivella, ha rebut aquesta setmana el Diploma a la Qualitat de mans del ministre d'Indústria, Turisme i Comerç, el sr. José Montilla i del conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, de la Generalitat de Catalunya, el sr. Carles Solà. |
25
anys de Gira-Sol
Mantenir la línia que es van marcar aquell dia, i seguir tirant endavant el projecte, ja convertit en realitat, no sempre ha estat fàcil, com res ho és en aquesta vida. Però, com molt bé ens recorda la Emma Cendra que, com a directora del Gira-Sol, se’ns adreça a tots nosaltres en el seu escrit del programa preparat per la commemoració del 25è aniversari, "va néixer en l’entorn ideal, millor impossible: sota la tutela del Grup Cultural de la Dona que l’estimarà sempre i el defensarà aferrissadament..." Per concloure amb el reconeixement de la satisfacció per la seva tasca i també amb l’agraïment a tots aquells que, d’una o altra manera, donem suport al Gira-Sol: " Ens hem de sentir orgullosos d’haver arribat on estem i això ha estat possible gràcies a tots, per això podem dir: Felicitats GIRA-SOL, gràcies SOLIVELLA".
El PROGRAMA D’ACTES que han preparat per commemorar aquest 25è aniversari de la publicació és el següent:
|
|
Agraïment per la consolidació de la web
|
|
"Solivella vol el bar a peu de carrer"
|
|
Estrany accident amb estranyes complicacions Avui, dia 6 d’octubre d’un any de forta secada, un tractor ha quedat clavat al fang d'una parada de la partida dels Clots (just al creuament de la carretera de Sarral i el camí de Pira). El fet ja és, per si sol, curiós, doncs la persona que ha patit l’accident, el Ramon Maria Corbella "Sagristà", és un bon coneixedor del lloc. Per tant sabia amb total certesa els possibles riscos que podia córrer. I amb la poca aigua caiguda aquest any, no n’hi podia haver cap. El que ni ell ni ningú podia preveure és que, probablement, la canonada que porta l’aigua des del barranc del Xano cap el poble, i que passa just per sota on ha quedat clavat el tractor, estigui rebentada o tingui fortes pèrdues. Aquesta podria ser la veritable raó d'haver-se enfangat i quedar-se allí clavat. Però la història no acaba aquí. Veient que no el podien treure amb un altre tractor estirant, han optat per telefonar i demanar una grua. Al cap d’una estona ha arribat un gran camió grua que, naturalment, s’ha disposat a treure el tractor. Ha provat de maniobrar per enganxar-lo... i també s’ha quedat clavat al fang! Finalment, amb l’ajuda d’un potent tractor de 200 CV., s’han pogut treure els dos vehicles que havien quedat atrapats. El Josep Ramon, habitual col·laborador de la web, ens ha fet arribar unes quantes fotografies del que molt bé podria tractar-se d’una pel·lícula còmicament surrealista, si no fos perquè aquest és un cas tristament real. I com que l’estona que va estar allí, entre una cosa i l’altra es va allargar, va tenir temps fins i tot per fer alguna fotografia artística amb la lluna de fons. |
|
Setembre '05
|
El nostre suport a la Franja de Ponent El amics de la Institució Cultural de la Franja de Ponent ens demanen que els ajudem a divulgar la seva lluita en defensa del català, davant de la discriminació que estan sofrint per part del Govern d'Aragó. Així mateix volen denunciar el perill que corren les obres d’art de Lleida que poden ser espoliades per ordre del Vaticà. Peces de caràcter religiós, històric i artístic que procedeixen de les parròquies de la Franja, segregades de la diòcesi lleidatana el 1994. Si les raons que vol donar l'Església són només les que he llegit, primer tindrien de començar donant exemple i retornant tot allò que al llarg dels segles s’han fet seu sense ser-ho. Per no anar gaire lluny poden començar per retornar l’obelisc egipci de la Plaça de Sant Pere del Vaticà. I si després volen continuar tenen feina per temps. Des d’aquesta web de Solivella enviem tot el nostre suport a les reivindicacions de la Institució Cultural de la Franja de Ponent, publicant, com ens demanen, el seu escrit per tal de divulgar-lo i l’enllaç a la seva web.
|
|
La verema del 2005 A dia 24 de setembre, i encara en plena campanya de la verema, semblen confirmar-se les negatives perspectives que s’endevinaven fa temps. La collita serà, amb notable diferència, bastant inferior a la dels darrers anys. Com a contrapartida cal destacar molt positivament la excel·lent qualitat que sembla que faran els nostres vins, i no únicament la qualitat en si mateixa, sinó també pel seu grau. Sense anar més lluny de moment, en els dies que portem de verema s’ha entrat raïm que ha arribat a fer 19'3º. Va ser una carretada de Cabernet que va portar el Josep Español, el Pepito de cal Esquerrer. Oportunament en finalitzar la campanya, i quan es tinguin ja tancades les xifres d’aquest any, les quantitats resultants passaran al lloc corresponent de la web per tal de que tothom les pugui consultar (dades anteriors). De moment el que s’ha ampliat considerablement és el capítol dedicat a la verema amb 14 noves fotografies que, contraposant-se a les dels anys 60, ens permeten veure com, encara a l’any 2005, es segueix veremant fent servir el sistema "tradicional" i veiem que únicament ha canviat el tractor, que substitueix al carro i la mula, i han desaparegut les portadores. Les últimes fotografies d’aquest any 2005 corresponen ja a la màquina de veremar que, any rere any, es va imposant cada cop més. |
|
De la barca a la màquina: 74 anys El passat dimecres dia 14 va començar la campanya de la verema a Solivella. Avui, divendres 16, s’ha veremat per primera vegada amb màquina el tros del Clot de cal Ferrer. I aproximadament d’aquí a un mes es compliran 74 anys d’un fet excepcional i insòlit que va tenir el mateix lloc com a escenari. Era el dia 18 d’octubre de l’any 1931 que va donar nom a un dels més forts aiguats que ha viscut Solivella, el que es recorda com aiguat de Sant Lluc. Al nostre poble s’havia de veremar. El "Clot del Cabo", com es coneixia aleshores aquell indret, estava completament anegat per l’aigua caiguda, fins el punt que perillava greument tota la verema. I aquí va sorgir l’enginy dels solivellencs que decidiren demanar auxili a un home de mar per tal que els ajudés a fer un vehicle per poder accedir als ceps del Clot. Aquell home es deia Bartomeu Ferrer i estava passant uns dies a Solivella perquè la seva dona, la Mercè, era descendent de Solivella. En Bartomeu, mallorquí, llavors capità d’un vaixell, era un autèntic llop de mar. I ell va ser el que va dissenyar la barca que, amb els estris i l’ajut del Malhivern, es va construir en pocs dies. I va ser amb aquesta barca que es va poder veremar, ara farà 74 anys, el Clot del Cabo, el que avui es coneix com el Clot de cal Ferrer, el mateix lloc on avui, per primer cop, s’ha veremat amb màquina. |
|
L'11 de setembre Després de dos anys sense cap mena de celebració especial per commemorar la festa de l'11 de setembre, i tal com l'actual alcalde ja va prometre a un dels representants del grup de jovent l’any passat, aquest any, els mateixos representants municipals de Solivella que teníem els dos anteriors anys, han volgut recordar aquesta celebració. S'ha fet una mica tard. Una mica massa tard, amb dos anys de retard. I tard també, sobretot si tenim en compte que la majoria de pobles ho fan al matí i no a quarts de vuit del vespre. Els compromisos "oficials" de Barberà (aquest any era la població escollida de la Conca), s’acaben un cop feta l’ofrena floral, els parlaments i el cant dels Segadors. I un cop finalitzen aquests actes, aquests representants municipals es deuen al seu poble. Clar que, d’aquesta manera, s’han pogut fer coincidir l’acte propi de l'11 de setembre, amb la sortida dels assistents a l’acte de mossèn Joan Francesc Amigó. És una manera d’assegurar-se que no es trobaran sols. De tota manera, molt bé! Com a mínim s’ha recuperat una festa que mai cap català hauria deixat de celebrar. S’han tornat a cantar Els Segadors, s’ha fet l’ofrena floral a la senyera, i també s’ha obsequiat als assistents amb galetes i beure, aquest cop sense necessitat de que ho pagui el grup de jovent. |
|
|
Festa del Sagrat Cor Un any més Solivella ha viscut la seva festa votiva dedicada al Sagrat Cor de Jesús, que tot i que començat com és preceptiu amb la Missa Solemne, la veritable festa del solivellencs havia començat dies abans, amb el disseny i planificació de les catifes i capelles. Com sempre el dia de la vigília tothom estava ja preparat per sortir al carrer al vespre i començar el treball de les catifes. Però aquest any la pluja va fer acte de presència i va impedir que l’activitat comencés com estava previst. Tot i així va haver-hi alguns valents que, en parar de ploure, ja passada la mitjanit, van baixar al carrer per començar les catifes. Així ho van fer els veïns del Camí del Tallat i del carrer de la Conca, que pràcticament van deixar enllestida la seva catifa. Una de dues, o tenen molta fe i aquesta els hi dona la seguretat de que el Sagrat Cor els hi respectarà la seva feina, o bé és que entenen molt del temps. El cas és que l’endemà a primera hora la seva catifa ja lluïa els seus colors. Precisament la festa d'enguany ha tornat a lluir amb un especial esplendor perquè es va tornar a poder veure la catifa del carrer de la Conca que, després de dos anys d’absència, va tornar a ser una de les més vistoses tal i com ja era tradició. També cal destacar la nova ubicació de la capella del jovent, la de la plaça Major, que va donar-li una més gran i millor vistositat. Dintre dels actes que va celebrar la parròquia, inclosos al programa de la festa del Sagrat Cor, cal destacar el concert que el dia següent van oferir conjuntament, l’orfeó de Santa Coloma, la Capella de música de la Tossa i l’orquestra de cambra de l’Escola de Música de Capellades. Tot un èxit. Tant pel que fa al repertori, a la interpretació i també a la il·luminació que es va saber donar a l’església. |
|
Imposició rebutjada? Avui 7 de setembre, s’ha rebut, demanant que sigui publicada sense firma, la opinió d’alguns socis de la Cooperativa que mostren el seu desacord per la circular següent:
"Aquesta manera d’imposar una determinada entitat bancària va contra la llibertat d’escollir de cada soci el que millor li convé, i a més perjudica els interessos econòmics d’aquells que tenim millor negociats els rendiments dels nostres estalvis. Sobretot en un any en que la economia de la vinya no pinta massa bé aquestes decisions encara perjudiquen més. Cada soci té dret a fer treballar els seus diners on més rendiment li donin, i per tant té tot el dret a escollir on els vol tenir. A més del propi contingut de l’escrit, imposant d’aquesta forma que no tan sols no és ètica, sinó que és de molt mal gust, s’hauria d’haver parlat directament amb els socis. Sigui de forma particular, o aprofitant una Assemblea, o a la reunió que es fa per la verema. Però mai escrivint aquesta carta. De tots modos ni ara ni mai aquest tipus imposicions es poden fer als socis. No es pot obligar als socis a fer el que plantegen. Ni se’l pot obligar a res, doncs el terme "obligar" fa més de trenta anys que es va deixar d’utilitzar. Per altra banda estan caient en una contradicció, doncs si s’hagués avisat a aquells socis que van demanar a la Cooperativa que se’ls ingressessin els seus diners directament a un altre compte, dient-li que no era possible, aquesta situació ara no es donaria. I si finalment ens "obliguen" a fer-ho, quin cost econòmic ens costarà a cadascun de nosaltres? Com a mínim, els membres del Consell Rector, que no dubtem que actuen amb la millor de les intencions i en defensa dels interessos de la Cooperativa, que ens negociïn bé les comissions que tindrem de pagar per poder transferir els nostres diners". Una vegada publicat l’escrit que s’ha rebut, i sense voler entrar a donar cap mena d’opinió ni valoració del seu contingut, la web resta a total disposició per exercitar el dret de rèpliques a tothom que ho desitgi. |
|
|
|
Premis al vins de Solivella El proper dia 3 de setembre, coincidint amb els actes de celebració de la 35a. edició de la Festa de la Verema de la Conca, que es farà a l’Espluga de Francolí, es lliuraran els premis del XVè concurs de vins i caves que el passat 18 d’agost es van decidir a l’Hostal del Senglar, organitzat conjuntament pel Consell Regulador de la Denominació d’Origen i l’Associació d'Embotelladors de vins i caves de la Conca de Barberà. Un any més Solivella ha vist reconeguda i premiada la elaboració dels seus magnífica vins, doncs dos importants premis vindran a parar al nostre poble: * Millor vi negre criat en bota: "GASSET NEGRE - Reserva 2001", de caves SansTravé * 3er. premi vi blanc jove: "PUIG DE SOLIVELLA" de la nostra Cooperativa |
Agost '05
|
|
Fins l’any que ve ! S’han acabat els millors dies de l’any, els cinc dies en els quals només val el passar-ho bé. Amb el pa amb tomàquet popular d’aquest dimarts es dóna per acabada la nostra Festa Major amb un balanç força bo, si no fos
|
|
|
|
|
Queixa veïnal Uns veïns de la part alta del poble, carrers de Sant Ramon, Raval de Forès, Passeig, i part final del carrer Abadia, s’han dirigit a aquesta web per tal de denunciar públicament el lamentable estat en que es troben els contenidors de brossa del seu barri i pel mal servei de recollida que reben. Després d’exposar les seves queixes a l'Ajuntament i també al Consell Comarcal, i vistos els resultats infructuosos de les seves peticions, reclamen que el servei de buidat i neteja dels esmentats contenidors es faci amb la regularitat i eficiència que cal.
|
|
Una família solivellenca amb vocació musical Un col·laborador habitual d’aquesta web, en Josep Ramon Corbella, ens fa arribar aquest article, amb fotografies incloses, de l’actuació de la Blanca Sans, virtuosa de l'oboe, i germana petita de l’autor de la millor cançó que mai s’ha fet dedicada a Solivella. "El dissabte dia 30 de juliol a les 10 del vespre al Teatre Auditori del Camp de Mart de Tarragona va actuar la Banda Unió Musical de Tarragona en un concert homenatge a Salvador Ritort i Faus en el 50è aniversari de la seva mort. Això no deixaria de ser una noticia més sinó fos perquè a la Banda Unió Musical de Tarragona i pren part com a músic amb l’instrument d’oboe la Blanca Sans Ballart, germana del Ramon Mª Sans (Cal Xitu), de tots conegut per ser el compositor e intèrpret de la cançó dedicada a Solivella.
|
|
"La Pepa Maca": Han passat 36 anys Quan el proper dissabte, 6 d’agost, a dos quarts d’onze de la nit, ens asseurem a la plaça de la Diputació per veure l’obra teatral que ens representarà "L’Orfeó Reusenc", més d’un solivellenc es sentirà rejovenir, doncs fa més de 36 anys, concretament el dia de la festa de Sant Josep de l’any 1969, que un grup de solivellencs, els quals formaven part d’aquella colla de "L'Esbart Dansaire" (en podeu veure 31 fotografies en aquesta mateixa web), van representar a la sala del Sindicat "La Pepa Maca" de Cecília A. Mantua.
|
|
Juliol '05
|
|
Solivella a la publicació de "La Marató de TV3" Quan TV3 ha publicat la revista de "La Marató 2004" Solivella hi ha aparegut en un lloc destacat, doncs dintre de les diferents poblacions que hi figuren de forma gràfica (poc més de 30 fotografies de les diferents poblacions de tot Catalunya) el nostre poble hi figura de forma rellevant. Poc després de la representació del "Poema de Nadal" (del que hi ha un ampli reportatge en aquesta web) va entrar en contacte amb mi el Cap d’Operacions i Patrocini de la Fundació "La Marató de TV3", Sr. Joaquim Condomines, per tal de fer-li arribar algunes de les fotografies que s’havien publicat a la web. Va ser un orgull saber que Solivella, gràcies a la web "www.solivella.net" tornaria a ser representada en una publicació que serveix per enriquir el bon nom de la nostra població. Per aquest motiu, i tal com ja s’havia fet quan des d’altres mitjans ("El Periódico" amb la ressenya de la nostra Cooperativa, el gran llibre del "Diari El Punt" sobre les comarques tarragonines, algunes publicacions emblemàtiques dels anteriors ajuntaments, el programa del 25è aniversari de l’Associació de Jubilats i Pensionistes de Solivella, més recentment les fotografies publicades fa poc al setmanari "la Nova Conca", etc.) sempre que s’ha demanat la col·laboració de "la web dels solivellencs", el material i el suport mai s’ha negat des d’aquí. Al contrari. Pensava, penso, i seguiré pensant, que tot el que es pugui fer per donar a conèixer els aspectes positius de Solivella algú ho ha de fer.
|
|
Cap de setmana festiu Aquest ha estat un cap de setmana plenament estiuenc, amb el ple significat de la paraula estiu com a sinònim de vacances i d’actes festius. Ahir dissabte 16, i dins de la programació de les nits a la fresca, el grup "Olla Barrejada" ens va oferir una bona actuació d’un magnífic recital d’havaneres, a la plaça de Sant Joan. Els que ja no ens van sorprendre van ser els que després ens van fer tastar el rom cremat. Ja ens havien demostrat per la Festa Major del 2003 que eren uns mestres del rom cremat. Dos anys després no només no han perdut facultats, sinó tot el contrari, els hi va sortir un excel·lent cremat que feia llepar-se els dits. Avui diumenge 17, Solivella ha viscut diversos actes. Els nascuts el 45 han celebrat plegats els seus 60 anys amb una festa i un dinar. També han celebrat la seva festa i el seu dinar tots aquells que ja fa dies que van fer els 60. Em refereixo a l’associació de "Jubilats i Pensionistes de Solivella". Unes 170 persones s’han ajuntat per dinar al restaurant Sant Jordi i després ho han rematat amb una sessió de ball al mateix lloc on tantes festes majors hi havien ballat, a la plaça del cementiri (avui plaça de la Diputació). Però avui també hi ha hagut festa pels més menuts. Després de la missa i a l'interior de l’església, s’ha fet una sessió de "Conta contes". Uns quants avis,(el Miquel de l'Esquerrer, l'Adelina, la Teresina, la Ramona, el Ton del Cabreta), han explicat uns quants contes (d’aquells que ells mateixos havien aprés a la vora del foc) als més menuts que s'han assegut als primers bancs, però que també han aconseguit que tots els altres ens quedéssim bocabadats escoltant aquells contes que tant de temps feia que no sentíem. Després tots els menuts han estat obsequiats, per les dones del Grup Cultural, amb uns llibres de contes. |
|
Noves col·laboracions Gràcies a la col·laboració d’en Tomàs Tarragó i d’en Jordi Tous aquesta setmana es poden incorporar noves fotografies a la web. Del primer cal destacar-ne dues: Una de la plaça Major i l’altra del carrer dels Llorach, ambdues d’una gran vistositat, doncs estan fetes des de dalt del campanar. En Tomàs, aprofitant les obres que s’hi estan portant a terme va pujar-hi, i em va fer arribar, a més de les esmentades fotografies, tot un reportatge sobre el tipus d’obres que es fan al campanar. Mentre que per part d’en Jordi Tous m’ha enviat unes quantes fotografies del ball que es va fer després del sopar popular del programa de "Nits a la fresca" d’enguany. Aquestes fotografies d’en Jordi estan posades a l’apartat de les "Nostres Festes", i més concretament a "Nits a la Fresca". A tots dos, moltes gràcies. |
|
Trobada de Grups de Grallers a Solivella Avui diumenge 10 de juliol, el grup de "Lus Xipellis" han organitzat, amb un notable èxit, la primera trobada de grups de grallers a Solivella. Poc després de les sis de la tarda hem començat a sentir el magnífic so de les gralles que, grup a grup, i arribant per diferents llocs, han fet la seva entrada triomfal a la plaça. Un cop allí cadascun d’aquests grups ens ha fet sentir les seves notes. Però, evidentment, el que més ens ha copsat a tots els assistents ha estat quan tots junts ens han fet escoltar diverses melodies en les que totes les gralles dels diferents grups sonaven a l’uníson. A continuació han fet un recorregut per diferents carrers del poble, sempre acompanyat per les notes de les seves gralles, fins a acabar retornant altre cop a la plaça Major. Un cop de nou a la plaça, i després d’obsequiar-nos amb altres cançons, s’han lliurat unes treballades peces com a record de la participació de cadascun dels grups en aquesta primera trobada de grallers a Solivella.
|
Juny '05
|
La Festa de Sant Joan 2005 a Solivella: Joan Domingo Aquest any 2005 la representació dels Joans de Solivella ha recaigut al Joan Domingo Anglés, el ferrer. Cap el voltants de les set de la tarda les autoritats locals, acompanyats de l’hereu i pubilla infantils, han anat fins a l’entrada del poble per rebre la Flama del Canigó, amb la que més tard s’ha encès la foguera a la plaça de Sant Joan. Com és habitual en tota festa al nostre poble, també hi eren presents el grup de grallers "Lus Xipellis", però aquest any una bona part del protagonisme de la flama se’l mereixen plenament ells, doncs cal recordar que el foc d’aquesta flama ha estat encès al cim del Canigó amb un munt de petits feixets de llenya portats d’arreu dels Països Catalans, entre els quals n’hi havia un de Solivella, que ells i altres solivellencs, van portar fins al cim del Canigó on els nostres grallers van interpretar l’himne nacional de Catalunya, Els Segadors. La resta de la festa es va desenvolupar amb la tradicional alegria per part de tothom. Des del pica-pica amb que ens va obsequiar a casa seva el Joan, fins al final dels actes. Cal destacar que aquest any els parlaments de la plaça de Sant Joan van iniciar-se d’una manera poc habitual, doncs les primeres paraules, fins i tot abans de felicitar al Joan, van ser per recordar-nos que ja s’havia portat a terme el canvi d’alcalde, en compliment del pacte que havien fet els grups municipals menys votats pels solivellencs en les darreres eleccions municipals, única fórmula per poder accedir a l’alcaldia. Des d’aquí, moltes felicitats a tots els Joans i Joanes. reportatge de la Flama del Canigó (fotografies d'Edgar Rosich) i de la festa de Sant Joan |
|
Sant Joan, la flama del Canigó i els solivellencs El foc, amb el que s’encenen les fogueres que celebren la festa del solstici d’estiu, un cop enceses totes les flames de l’any es guarda al Castellet de Perpinyà des d'on sortirà el dia 22 de juny de l’any següent la flama que pujarà al cim de la Pica del Canigó (2.784 metres), on serà regenerada amb el foc de petits feixos de llenya portats d’arreu dels Països Catalans. D’aquest foc nou s’encendran las flames que, a partir de les zero hores del dia 23, iniciaran el recorregut fins a arribar a les diverses poblacions del nostre País on encendran les fogueres de milers dels nostres pobles. Enguany que es compleixen 50 anys des que aquell nord-català anomenat Francesc Pujades, retornant a una vella tradició, va encendre per primera vegada el que avui coneixem com "La Flama del Canigó", Solivella hi serà representada, doncs un grup de solivellencs volen viure aquest ritual tan català des del cim del Canigó, on hi portaran un feixet de llenya de Solivella que, amb el foc que produirà en cremar-se, contribuirà a l’encesa de milers de flames que encendran les fogueres de milers de pobles. Aquests solivellencs, ara que el nostre idioma està cada cop més amenaçat i que fins i tot en el País Valencià li volen fer perdre el seu únic nom, ens faran recordar les paraules que el poeta Miquel Duran, precisament valencià, escrivia el 1916:
|
|
S’ha acabat la misèria ! Com aquell que no vol la cosa, avui dia 13 (sense manies ni supersticions), a l'Ajuntament han fet canvi d'Anglès. I si fins ara es demanaven diversos pressupostos fins i tot abans de comprar un segell per una carta, avui s’han obert capces de galetes i s’han destapat ampolles de cava a la Casa de la Vila. Què celebraven per tirar la casa per la finestra? Doncs això, que abans teníem a un Anglès per alcalde i que a partir d’ara en tindrem un altre. Però la pregunta a fer no és aquesta, sinó... podien celebrar alguna cosa d’aquests dos darrers anys? |
Beee, beee!... Són les dues de la tarda, i
ja sent la crida de la migdiada. En fa cada dia a aquesta hora.
Després de fer un riu -i olorar-lo tot seguit per riure-se'n
innocentment, com si fos un petit trapella-, la Nina enfila cap a
casa, la que comparteix amb la mestressa, sa mare i el Riki. I és
que si el gos és el millor amic de l'home, «el xai també ho pot
ser». Així ho creu, si més no, la solivellenca Rosa M. Salvadó, que
parla amb total coneixement de causa, perquè des de fa sis anys té
com a animals de companyia la Nina -una ovella de més de 100 quilos
que un granger de Lleida li va regalar quan tenia sols dos dies- i
el Riki, un gos d'atura de la mateixa edat. Temps suficient per
viure mil anècdotes... La història del be és ben simple: «Me'l van
regalar en una calçotada, i la mare em va dir: 'agafa'l, que quan
sigui gran ja el matarem'; al cap d'una setmana vam veure que no ho
faríem, li havíem agafat massa afecte». Des de llavors, doncs, la
Nina i el Riki s'han convertit en dos membres més de la família.
«Dormen junts en un palet, i ell sempre la defensa, encara que si es
barallen guanya ella, que és més punyetera». «Fins i tot saben obrir
cadenats junts», destaca satisfeta la mestressa. L'ovella també se
la sap llarga a l'hora dels àpats. «És molt del jalo», riu.
D'exemples no n'hi falten: «Comprem menjar per al gos i se'l queda
ella: garrofes, panís, ordi, xocolata...». La verdura, en canvi, es
veu que no li agrada gaire. L'herba, «ens la fa apartar quan anem al
bosc, sols en menja de certa espècie, si és tendra i jo abans faig
veure que en menjo». I l'aigua, no li feu agafar de la galleda, «la
beu a galet del càntir o la mànega». |
|
Les obres del campanar A finals d’abril es va publicar en aquesta web que s’havia observat que s’estaven posant unes bastides al campanar, a fi i efecte de començar unes obres de consolidació i arranjament, de les quals poc o res se’ns havia comentat abans. Un cop començada la preparació i col·locació de l'esmentada bastida, per tal de poder-hi accedir i treballar, el Consell Parroquial ha passat uns fulls on ens fan saber que les obres consistiran en fer una teuladeta nova, arreglar les finestres on hi ha les campanes i enllestir-ho deixant una part de les parets arrebossades i una part a pedra vista. El pressupost total de l’obra és de 37.804 €, dels quals en aquest moment es disposa de 26.500 €, entre els fons parroquials i una subvenció atorgada per la Diputació. Per tal d’ajudar a sufragar la diferència existent es demana la col·laboració dels solivellencs. Per aquest motiu s’han obert dos comptes per poder fer els donatius. Tothom qui vulgui col·laborar amb els seus donatius per contribuir a aquestes importants obres de consolidació i millora estètica del campanar de la nostra església, pot fer-ho a: * "Caixa de Tarragona", nº de compte: 2073-0171-38-0110009713 * "La Caixa", nº de compte: 2100-0258-69-0100113534 |
|
Laporta o Rosell? Millor cap dels dos Quan les coses comencen malament mai poden acabar bé. Aquests dos individus es van ajuntar només per dues raons, acabar amb un projecte que rutllava força bé i que tenia futur, i sobretot per poder seure en aquella cadira presidencial. No hi havia cap més lligam entre ells dos. Poc els importava res més. Ho estem veient i comprovant dos anys després del seu “casament”. Primer havien perdut unes eleccions, i després decideixen “casar-se” per tal de fer-se amb aquella cadira que tant desitjaven. I ara, que som a començaments de juny, veiem que un d’ells farà fora a l’altre. Era perfectament previsible. Ens van voler fer creure que no hi havia diners a la caixa. Mentida. Van “amenaçar” amb aixecar ca |