Breu diccionari del segar i batre segons la parla de Solivella

Dalla Eina consistent en una fulla d’acer, lleugerament corbada, de quatre o cinc pams de llargària, posada a l’extrem d’un mànec més llarg, que s’agafa amb les dues mans i serveix per a segar cereals sense haver-se d’inclinar el segador

Gavella Conjunt de manats o falcades d’espigues que el segador pot encloure dins la mà i que després diposita en terra per a formar amb algunes gavelles la garba.

Garba Feix d’espigues tallades i lligades, que generalment es compon d’algunes gavelles. Garba vigatana: la que consta de dues o més gavelles posades en la mateixa direcció. Aquest tipus de garba era la que tradicionalment es feia a Solivella.

Garbera Munt de garbes col·locades ordenadament segons una disposició determinada, bastit en el camp on s’ha segat o prop de l’era on s’ha de batre, per guardar les garbes contra la pluja mentre arriba el moment de la batuda.

Era Espai de terra, generalment rodonenc, d’uns deu o més metres de diàmetre, damunt el qual es posen els cereals per batre’ls i separar la palla del gra.

Forques Instrument format per un pal de fusta acabat per un extrem en dues o més puntes, que serveix per a alçar o regirar la palla i per ventar a l’era. Forca bollera: la que només té dues puntes o forcons i que serveix per aixecar el coll. Forca ventadora: la que serveix especialment per a ventar la palla i que pot tenir dos o tres forcons. Forca assoladora: la que té quatre forcons i serveix per a ventar per segona vegada, després d’haver ventat amb la forca de tres forcons. Forca pallera: la que té el mànec molt llarg i cinc o sis forcons, i serveix per a alçar la palla i apilar-la en el paller.

Trill Una post de fusta allargada, generalment amb la part davantera arrodonida, que per sota anava armada de ferros tallants, claus o pedra foguera, i que, arrossegada per una o dues mules per damunt la batuda, va tallant i capolant la palla.

Trillera Tenia la mateixa finalitat que el trill però portava a sota rodes de ferro dentades en forma de tallant, era més alta que el trill i normalment tenia un banquet per seient.

Rodet Era una pedra cilíndrica o tronco-cònica que, rodolant arrossegada per una bestia, servia per a esclafar les espigues i separar el gra de la palla.

Pala de ventar Pala de fusta que serveix per a tirar en l’aire el blat i el boll perquè el vent els separi, o per a passar el gra o la palla d’un munt a un altre.

Ventar Acció de llançar en l’aire, amb forques o pales els cereals, després de batre’ls, per separar el gra de la palla, la fibra de les impureses que conté, etc. A Solivella era molt important i necessari que per ventar bufés la marinada.

Boll Pellofa amb aresta, que cobreix el gra de blat i d’altres cereals.

Tiràs Eina consistent en una post fixada transversalment al cap d’un mànec llarg, que, empesa per un home, serveix per a arreplegar el gra i la palla damunt l’era.

Garbell Receptacle que té el fons ple de forats iguals que serveix per a separar objectes de grandària desigual, deixant passar els uns i retenint els altres. Generalment és de forma circular, amb una riscla o vorera sòlida.

Arera Garbell gros, de quatre a cinc pams de diàmetre, que, col·locat horitzontalment o un poc inclinat damunt unes forques o eradores; serveix per a porgar els cereals damunt l’era després de la batuda.

Porgador Garbell de malla estreta per a netejar els cereals o altres grans, sobretot per a llevar-ne les impureses i la pols.

Paller Gros munt de palla que es sol fer prop de l’era, després de la batuda, i serveix per a conservar la palla durant el temps que ha de durar el seu consum paulatí. N’hi ha de diferents formes: uns són més alts que amples, de base rodona o quadrada, coronats per una mena de capulla cònica, i estan bastits al voltant d’una perxa vertical; altres són de base quadrangular llarguera, més llargs que alts, i coronats en forma de teulada a dos vessants.

Fer net Amb el gra ja ensacat i la palla amuntegada, s’havia fet "net".